pels forats de la persiana
xiula el vent del nord
i sota els llençols, amagat
un desig de tardor.

bufa!

Dies

Hi ha dies dolents, dies bons i dies de cada dia.
Divendres i dissabtes.
Dies putes i mals dies.
Dijous i dimarts.
Hi ha dies gossos i dies hiperactius.
Dilluns i dimecres
Dies feiners i festius.
Diumenges.
Dies negres i blaus.

Hi ha dies que a mitja tarda milloren molt i que abans de sopar encara milloren més.

Kite

Ens estem a la platja de Birmingham asseguts al patí de la casa rere una tanca de fustes velles i emblanquinades per la salabror i el temps.

Hi hem anat amb la Renfe per la línia del Baix Llobregat. Quan hem baixat del tren, després de caminar una estona hem arribat a la casa. És una antiga colònia industrial amb edificis de maons vermellosos. Pels carrers encara s’hi veu homes treballant, la majoria porten el mono blau marí. El lloc on dormirem és una antiga fabrica de pells. L’entrada és una porta de fusta vella de dos batents amb vidres al mig, pel costat hi entraven les pells de vaca ens explica el recepcionista.

Amb l’Edu i l’Albert xerrem amb el noi anglès:

- Quina putada haver hagut de venir expressament a Barcelona per haver de tornar a pujar fins aquí. Si ho haguéssim sabut podríem haver quedat directament més a prop. Ens diu que no, que fa temps que està instal•lat a Barcelona però que aprofitarà ja que estem aquí per anar a veure la família.

Al fons, al mar hi ha gent que pràctica el kite surf, algú s’hi apunta?

... - Bon dia que penses dormir fins demà o què?

- No ara no que anava a fer kite surf

Torna la llum
que m’agrada retrobar.
L’estiu s’acaba

Llàgrimes

Surto a buscar llàgrimes de nit i a provar de caçar-ne alguna i a recer de la foscor que envolten llums entorpidors m’espero i confio en la sort.

Mentrestant els mosquits fan àpats dels meus turmells i els cotxes llargues buscant racons d’intimitat ràpida. Fins i tot massa ràpida. Van i tornen.

N’hi ha de petites de llàgrimes, però a vegades alguna de més gran llisca per la galta fosca deixant el seu rastre.

I tiro, i tiro, i tiro... i de Cassiopea en surt una de brillant, immensa, i cau cap a l’oest fent un camí de llum. Lluny a la platja se senten crits i ovacions i comprovo si l’he caçada, però és molt difícil. Massa ràpida. Faig una associació bèstia i somric.

Torno pel mig dels camps per fer-ho llarg ben, ara la lluna està massa alta i ja fa massa claror.

C@ts

Al c@ts ja hem penjat els blogs nominats pels premis del 2009 i si us haig de ser franc em costa una mica. Entre totes i tots heu nominat el Cròniques a tres categories i no sé què dir.

Ara el meu desig és que guanyin els blogs companys de nominació perquè jo ja ho he fet.

Gràcies a tothom.

Hi havia una vegada

La filla d’un granger havia sortit a munyir les vaques, i tornava a la lleteria duent la galleda de llet sobre el cap. Mentre caminava va començar a cavil.lar d’aquesta manera:

A veure, si els dono vint dies de marge en tinc deu per trobar pis i deu més per fer el trasllat, però clar ara hi ha moltes immobiliàries que estan de vacances fins final de mes i podria perdre algun pis que valgués la pena. Però si els faig esperar massa potser s'ho repensen... i llavors ni pis, ni res de res.

Però com sabia que les tres últimes vegades havia acabat trencant la lletera va decidir que no hi donaria més voltes.

Però no hi havia manera.

121è Joc literari

De peus? I un be negre! És com aquell que saltant al buit des del vint-i-setè pis de la torre Agbar pretén posar-se bé i fer un saltiró des dels últims trenta centímetres per cauré flexionant les cames i rodolant per no fer-se mal.

I malgrat ser els suggeridors del parkour tot té un límit i és convenient no passar-se. Qui m’ho havia de dir quan aquella criatura va cridar ensenyant-me aquell tros de pernil dolç (sempre m’ha perdut el pernil dolç) i la última cosa que vaig sentir abans de ser llençat a l’espadat va ser:

Què t’hi va que sempre cauen de peus?

Una proposta de tens un racó dalt del món.

Mal

Això és el que passa quan per accident t'aboques a la mà l'aigua bullent de la pasta. Encara no fa dues hores i malgrat el nolotil fa molt mal.

Per què?

Agafats de la ma fem el camí dels arbres grossos fins al cel i els troncs pintats per nens dolents que les seves mames no vigilen i fan maleses. Creuem el pont de pedra per on passa el riu petit que té poca aigua perquè els peixos se l’han beguda i arribem al riu gran de color verd fosc i seiem a la vora per veure com salten les carpes que viuen entre les algues que no tenen portes.

Seguim per la carretera que no es veu perquè l’han tapada amb sorra i pedres i veiem els ocells petits que tornen al niu per anar a dormir i fabriquem trompetes que no sonen gaire.

Al final del camí baixem a sota el pont i l’aigua passa molt ràpida i no es pot tocar. Mirem els pescadors que es mullen les sabates, sentim l’olor de pipí d’algun marrano i llencem les trompetes al corrent per què baixin fins el mar. Asseguts veiem com el sol s’amaga.

I tot plegat tornem cap a casa entre mil milions de perquès amb les sandàlies plenes de pols i les mans agafades i suades.

Buenos presagios

...perdó, aquest és el llibre.

Rellegint

Rellegeixo un llibre que vaig deixar i que no van tornar-me,

...estava escoltant la cinta Best of Queen, però d'aquest fet no se n'hauria d'extreure cap conclusió, perquè totes les cintes que es passen dues setmanes o més dins d'un cotxe es transformen automàticament en els grans èxits del Queen.

I a unes pàgines més endavant,

Diuen que el infern té les millors melodies.
Ben cert. Però el cel té els millors coreògrafs.

I continuo llegint...

La storia

Al final no ha plogut gairebé gens, tot just dos ditets d’aigua per la Muffin, i al cap i a la fi l’he haguda de regar amb aigua destil·lada. Mentre m’esperava he escombrat la sorra que havia quedat a terra, he posat el rentaplats i la rentadora. He jagut massa estona al sofà mirant si la cortina s’inflava i espantant mosques emprenyadores. He deixat un llibre i n’he començat un altre. He sortit al balcó quan me n’adonava que el cel es tapava mirant a terra esperant una gota. Tot plegat per no pensar, per no fer res.

I de cop com qui no vol ...

A restare chiuso dentro casa quando viene la sera;
Però la storia non si ferma davvero davanti a un portone
La storia entra dentro le stanze, le brucia,
La storia dà torto e dà ragione.
La storia siamo noi.

Demà serà dilluns.

Trieu la que més us agradi, aquesta:

o aquesta:

M'afegeixo a la proposta de Uendos, Greixets i Maremortes i dic:

Hòstia! Com crema la fusta!

Trona

El cel s'està tapant de pressa, el blau s'amaga rere el gris i el blanc. De lluny sento com trona amb aquells trons llargs que sembla que mai no s'acabin. Per la finestra entra la fresca.

Avui estic cansat i tinc ganes que ploguin gotes grosses que ho mullin tot i facin bassals on creixin les bombolles, que voldrà dir que la pluja encara ha de continuar.

He deixat el cubell blanc i el cossi vermell al patí i he arreplegat la roba estesa, hauria de recollir aigua per la planta. Lluny encara sento com s'acosta, però no sé si prou.

Especialista en lleteres s’ofereix a dur-ne tantes com calgui.
Trencaments garantits...

Desig

Pensa't un desig ...

Digues el teu animal favorit ...

Ara el color que més t'agrada ...

La teva edat ...

Doncs quan trobis un cranc lila amb quaranta-dues potes el desig es complirà.

Sugus blau

Vampirs en vol rasant fan glops d’aigua il·luminada per un inconscient descalç que descobreix massa tard que ha fet una bestiesa. Al cap i a la fi però un refresc.

Hi ha la lluna entre les magnòlies i façanes de color rosa. Crits i fet i amagar comptant a la paret de vidre.

Immortals que van en bicicleta. Un sugus blau i lacasitos de colors.

Un cotxe de llauna, motos de plàstic i patinets. Un cavallet de fusta vermella.

Sopar en una taula de fusta amb forats de corc. Després al mateix lloc en una de metàl·lica, quatre cerveses.

1 d'agost

Avui quan es desperti se n’adonarà amb tota certesa que és un nombre de Catalan, es llevarà amb aquella alegria i serenor de saber-ho. Es vestirà de manera adequada a aquest fet i anirà cap a la cuina.

En un moment indeterminat entre l’esmorzar i el de rentar-se les dents una llambregada curta i potent li farà veure que a més a més és el segon nombre esfènic, se n’adonarà que encara li falta molt per arribar a l’últim conegut... però què carai tampoc ha de costar tant arribar al (2^43,112,609 − 1) × (2^42,643,801 − 1) × (2^37,156,667 − 1)

Aquesta emoció continguda de saber-se compost de nombre primers l’impulsarà a continuar el dia més content que un gínjol i probablement anirà a banyar-se a la piscina inconscient que a mig salt en bomba i sense tapar-se el nas veurà que així mateix és el producte dels tres primers enters de la seqüència de Sylvester. Aquest fet provocarà la distracció necessària per què li entri aigua al nas.

Sortirà de l’aigua atabalat i tombat a la tovallola es mig adormirà fins que l’avisin que ha d’anar a dinar. Abans de pujar escales amunt es tornarà a posar a l’aigua per refrescar-se i descalç anirà deixant les seves petjades molles a les toves de l’escala ... dues, tres, set...

Estendrà la tovallola al balcó i veient els aspersors en marxa pensarà que quina colla d’ignorants posar-los a les tres de la tarda i al cap d’una estona, després del pastís pensarà en l’arc de sant Martí que s’hi veia i serà el nombre de graus necessaris per què es formi.

I a mitja tarda i cap al tard tot li vindrà al cap Lost, el número favorit del Dr. House, el quart nombre meàndric i el setè nombre meàndric obert, el molibdè i la primera Bíblia de Gutemberg. Tot plegat causat suposadament per la migdiada.

I serà definitivament a la nit quan, després de tot el dia envoltat de matemàtiques, la veritat li serà revelada, La resposta a la pregunta definitiva sobre la vida, l'univers i tot plegat (en anglès The answer to the ultimate question of life, the universe and everything).

Somriurà i tancarà el llum de la tauleta de nit.