Karma

Fixa't-hi bé,
dins de cada gota
hi ha el món repetit
de cap per avall...

Rere la pluja
despunta net i blau
un nou dia

Somiar

Va somiar que es mirava al mirall de l’habitació on dormia. En despertar, per un moment, no va saber si era el reflex d'un somni o el somni d'un reflex.

Rosa

Aquesta no la vull, la que té tothom.
Desitjo la bonica, la que es duu amb compte
per què no es faci malbé,
la que es posa en aigua i es deixa assecar per guardar-la.

Vull la que va acompanyada d’un t’estimo amb un petó, una carícia i un llit.

No vull ser totes,
jo vull ser diferent,
vull ser l’altra.

Capítol 3 - I

- No sé que tenen els dimarts que fan de mal morir.
- Cony que filosòfic a primeres hores. Em poses un croissant i un tallat, va demanar- què t’expliques?

Que un germà fos policia i l’altre periodista no era una cosa massa freqüent i a tots dos els portava més inconvenients que una altra cosa. Per una banda al policia el consideraven un bocamoll i al periodista un enxufat que no compartia la informació privilegiada que li passava el germà.

- Tres nanos morts, dos nois i una noia companys de facultat.
- No fotis! Assassinats?
- Sembla ser que no, però segons el forense hi ha alguna cosa estranya...
- Com d’estranya?
- Ells, els morts són estranys. La noia s’ha fotut un tret al cap i els dos nois tenen lesions internes.
- És públic ja?
- Ho serà a mig matí, estan preparant el comunicat.
- I no em diràs pas res que no digui la nota... , va fer el gest a la cambrera demanant el compte.
- Que subtil que ets... només pagues quan vols alguna cosa.
- S’han de mantenir les formes, va dir rient – t’haig de tenir subornat.
- Hi ha una quarta noia, sembla que estaven fent un treball de grup a la facultat. Però no la trobem.

El periodista va escurar el tallat i va deixar deu euros damunt la taula.

- Dinaràs a casa de la mama?

Torno

Trec el braç per la finestra sento l’aire que refresca i un mosquit que s’hi esclafa i el cop m’espanta.
Fa olor de fum de quitrà i de figuera.
Veig roba estesa com un arc de Sant Martí, roselles vermelles i la flor blanca del les pomeres arrenglerades. Veig verds, verd fosc d’alzina, clar i brillant d’herba i blanquinós de l’heura al mur.
M’enlluerna el reflex del sol a l’aigua i sento el brogit que fa quan s’escola pel forat de sota el pont. Escolto música i paraules “...comences creient que et perdrà la bellesa fins que et trobes amb l’amor...” i respiro la calma del arbres alts i del sol que els travessa.

Vull

Una posta a Es Caló des mort.
La nevera plena després d’haver anat a comprar.
Sopar pans i formatges.

Posar gel i llimona en un got de tub, abocar-hi de cop la coca cola i beure-me’n l’escuma quan esquitxa i fa soroll.
Fer-te la punyeta i que la Virgínia sigui la meva excusa.
Descobrir un nou disc i que m’agradi molt.

Dutxar-me amb els ulls tancats i que em faci mandra obrir-los.
Un Häagen Dasz de nous de Macadàmia menjat a poc a poc.
Escoltar música al cotxe i cantar probablement desafinat.

Despertar-me i que hi siguis.

Somnífer

Si barregeu L’home de la mascara de ferro, Tots els homes del president, Pulp fictions i alguna més que ara mateix no recordo amb Tolkien i hi afegiu un sentit de l’humor força agut tindreu com a resultat La verdad, l’últim llibre de Terry Pratchett. En aquesta ocasió al punt de mira hi té els diaris, el periodisme, conspiracions...

Els llibres del Pratchett, ja ho havia comentat, havien perdut la capacitat de fer riure en favor de la complexitat de la història. La verdad recupera en certs moments la capacitat de fer riure, de que se t'escapi la riallada.

En resum un bon somnífer que recomano, tot i que seria millor haver-ne llegit algun altre abans, ja que independent de la sèrie algun dels personatges podria quedar confós o despenjat.

Era una buena historia de todas todas. Y William ya había escrito la mitad de la parte que le correspondia (...) cuando se acordo.
Había visto cómo pasaba. Y había echado mano a su cuaderno. Era una idea preocupante, le dijo a Sacharissa.
- ¿ Y ?- respondió ella, desde su lado del escritorio -. ¿ Qué te parece "galante" ?
- Bien - dijo William -. Me refiero a que no he intentado hacer nada. He pensado: Aquí hay una historia y tengo que contarla.
- Pues sí - dijo Sacharissa, todavia inclinada sobre su escritorio -. Somos esclavos de la prensa.
- Pero no es...
- Míralo así - dijo Sacharissa, empezando una página nueva -. Algunas personas son héroes. Y algunas personas toman notas.
- Sí, pero eso no es muy...
Sacharissa levantó la vista y le dedico una breve sonrisa.
- A veces son la misma persona - dijo ella.
Esta vez fue William el que bajo la mirada modestamente.
- ¿ Crees que eso es cierto ? - preguntó.
Ella se encogió de hombros.
- ¿ Si es cierto? ¿ Quién sabe ? Esto es un periódico, ¿ no ? Solo tiene que ser cierto hasta mañana.

estones verdes
de cels blaus,
núvol de moments

Íntim

Si tanques l’ull perds la fondària i les línies s’ajunten. Et dediques a resseguir amb el bolígraf l’encadellat i te n’adones per primer cop que molt poques peces són senceres.

Apareixen ulls psicodèlics, extraterrestres enfadats de cara llarga amb el front arrugat i mirades tristes.

Busques angles i geometries endormiscat i mig somies.

Obres els ulls i una arna d’ales blanques sobrevola el capçal.

Capítol 2 - V

- Perquè plores Blau?
- Per què m’he barallat amb en Biel i li he fet mal, somicant va lliurar una nota a la seva mare on s’explicava que d’un cop de puny havia trencat el nas a un company d’escola i que l’endemà els esperaven a tots a una reunió amb el tutor.
- S’ho mereixia?
- Sí, va dir.

La Blau Modrà, seia al tamboret i mirava pel microscopi. En Markus i en Marcel jugaven amb una llanterna. L’Àngela al racó amb el portàtil prenia notes dels resultats que la Blau li anava cantant.

- Hòstia! voleu estar-vos quiets collons!, va cridar .

Els dos nois van parar de cop.

- Joder tia quin geni, relaxa’t una mica que portes massa hores, els nois es van asseure al seu costat i li van fer un petó a dues bandes.
- O sigui que ella té mala llet i se n’endú els petons i jo que no em queixo res de res. Només amb una mirada tots tres van sortir corrent cap a l’Àngela que va cridar, la van tirar a terra i van petonejar-la fins que va suplicar que paressin. Estesos a terra reien

Va agafar la llanterna i la va encendre. Plorava.

A la una, a les dues i a les...

i és que no sempre són romans

Relats Conjunts

Quan les vaig tenir acabades, per més que vaig bufar i alenar damunt de les figures, cap d’elles va cobrar vida.

Va ser llavors quan vaig comprendre que Jo no era Déu.

Una altra proposta als Relats Conjunts.

Feliç aniversari i que la propera ens duri més.

Neteja

He passat l’aspiradora pel balcó i pels racons de la porta corredera on s’acumulaven grumolls de sorra i pols. He resseguit la junta entre les rajoles. M’agrada sentir la pedreta que puja pel tub repicant.

He posat una barreta d’encens de te verd a la rajoleta foradada i he obert la porta del balcó i la de la cuina. He anat a estendre la roba. M’agrada l’olor de l’encens quan ja fa una estona que crema.

Per què sempre fan pudor les aspiradores?
Per què hi ha punxes toves a les rodes i bous a contrallum sense Patufets?
Per què m’agrada tant que em somriguis i m’abracis?

A sota del radiador de l’entrada hi torna a haver un manyoc de pols.

He vist

Un corb en un camp verd de matinada i una merla a la jardinera rodona de sobre el mur.

Una ratera buida i una gota d’escuma.

Un monstre d’aigua amb la boca ben oberta i un ull gros.

Un visó americà perseguint ànecs, tortugues prenent el sol a sobre d’un tronc i el so del picar de bec de les cigonyes.

Un balancí de vímet abandonat al canyissar.

Lliris d’aigua grocs a la vora del rec.

Capítol 2 - IV

- Ella ho sap
- Sí, però no ho pot dir
- I si troba la manera?
- Llavors tindrem problemes
- Ara no podem fer res, d’aquí a dos dies hi haurà transferència i quedarem molt dèbils.
- Se’n sap res del quart?
- No
- La deu estar vigilant...
- o ella l’ha matat i si ho explica...
- Potser ho ha fet, però si ha estat així encara no se n’ha adonat. Si ho sabés ho hauríem notat
- En això tens raó
- I doncs?
- Paciència ja la trobarem.

* He etiquetat tots els capítols publicats fins ara així podeu veure'ls tots junts.

El vent fa picar
la pluja contra la finestra
i les petites gotes
que queden als forats de la persiana
brillen amb els fanals del carrer.

Música i llum per dormir.

Intermedio

A l’habitació del fons ja dormen i es va sentint la tos provocada, sembla ser, per una vacuna. El llum de la cuina crema per les animetes del purgatori i perquè no s’espanti si es desperta.

A la televisió fan una sèrie i ella dorm al sofà. Obre un ull.

- En el próximo intermedio me pongo el pijama
- L’intermedio de què? Si fa més de dues hores que dorms

Arrenca a riure i me l’encomana, s’arrauleix un altre cop amb la manta de quadres i ja no es torna a despertar fins al matí. I és que de vegades aquestes coses passen.

Botons

Entre les teules velles que es veuen des de la finestra petita hi creixen plantes i al damunt, taques de molsa que s’arrenquen amb l’ungla i salten d’una sola peça. A sota sempre hi ha una mica de sorra que mai no he sabut com hi puja fins allà. Del mig de la molsa en surten unes tiges fines i negres.

Carreteres de botons, pistes d’aterratge a la post de planxar, avions, naus espacials i elapés negres i un de vermell.

A terra, el sol dibuixa les finestres.

Dona estrangera

Bereno un panet negre i entre flors grogues i liles, dalt del turó, es fa fosc. Una noia passa corrent pel camí i a baix, al mig de la plana, més enllà del camp de les flors blanques els cotxes encenen els llums. M’assec sobre la pedra i m’espero, al cap d’una estona surt un conill, sabia que hi era i tot plegat és qüestió de temps.

Fa dies que li vaig al darrere i pensava que seria un bon moment, però els núvols a l’horitzó no m’ho permeten. Mentre dura la bateria escolto els Manel, una nova fixació, però s’esgota i ara escolto el capvespre (un bon canvi), sento fressa al canyar, el piular d’un ocell i uns xiscles sospitosos.

M’enfilo una mica més i passats els arbres veig el poble on s’encenen els llums i comença a agafar aquell to vermellós de la pedra il·luminada. I llàstima de la remor dels cotxes perquè s’hi està tant bé.

Capítol 2 - III

- Si jo pogués i tu no fossis marica Markus, no sé què faríem…
- Com et passes tia!
- No li facis cas Marcel, el què passa és que fa dies que no folla i està histèrica.
- Touché!

En Markus Geel va arribar d’Erasmus a la ciutat provinent de la Vrije Universiteit. L’any següent va tornar per quedar-s’hi; la culpa, deia, era del futbol i els holandesos. Va llogar un pis a mitges i entre la beca que havia demanat i feinetes que feia, anava passant. Aquell matí l’esperaven de figurant en un anunci.

Ara però figurava davant del forense amb una hemorràgia interna. La causa de la mort era clara, però hi havia dues coses que no lligaven. La primera era saber com dimonis havia pogut passar així per les bones mentre dormia i la segona esbrinar que tenia aquell cadàver que el feia tan estrany.

Petjo l’arena fosca
de pluja verge,
de vent nova

Solució al 100è Joc literari

Discreció
Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa.

Confessió
La meva estimada va em va dir que un pit sí, però que l’altre no, perquè el tenia emparaulat. Geniüt i egoista, vaig perdre l‘únic que quedava disponible.

Per a un demà millor (drama en menys d’un acte)
L’escena representa: A l’esquerra, una posta de sol. A la dreta, un cap de setmana.

En alçar-se el teló, l‘únic personatge de l’obra (jove de bona presència) s’avança amb el propòsit de recitar un estremidor monòleg de protesta. Però es desploma el teló a causa d’una avaria mecànica i l’esclafa. Llestos.

FI

(Els dimarts no hi ha funció, per descans de la Companyia).

Aquests tres contes formen part del llibre Invasió subtil i altres contes d’en Pere Calders. La meva proposta al 100è Joc literari d’en Jesús Maria Tibau.

Festival Tom i Jerry vaja!