Pluja

Plou i el sexe pagat avui no hi és o porta paraigua i s’amaga sota els arbres a peu de carretera. Al voral, prop de la cadira de plàstic, hi ha una catifa de flors blanques que han caigut de l’arbre. Ironies?

Per sobre del motor i el ritme constant repica l’aigua al vidre, més agut o més greu tot depèn de les gotes. M’agrada quan passo per sota el pont i de cop s’atura… com un silenci i torna.

Volen dos ànecs i darrere un altre i es va fent fosc i a terra hi ha banderes d’Àustria i del Vaticà i columnes carbasses en diagonal.

Porto la caputxa vermella i tot i així els degotalls de les teules s’escolen pel clatell avall i em fan posar la pell de gallina

Descobreixo noves cançons que m’agraden i al sortir les gotes fan borrosa la vista, però torno cap a casa amb un altre ritme que aquest cop la pluja no acompanya.

Lògic

- Avi, què és això?
- Un llop

...

- i menja caputxetes?

La imatge és d'aquí.

Cap

Darrera l’edifici la metgessa s’amaga per fumar i a dins l’Emma Vilarassau em recomana que no ho faci.

La dona que va acompanyada seu posant un peu nuu damunt la cadira, el treu ràpidament quan veu que la miro. Després mentre esperem em sap greu. I si ha pres mal?

Una papallona blanca es mou per l’heura verda i una sargantana sense cua es passeja per damunt el paviment de fusta fosca.

Al banc del davant la dona vella de cara arrugada, i ulleres fosques juga amb el bastó. Té les orelles estirades pel pes de les arracades, fins i tot ara, massa grosses. Li explica al jubilat dels dits gruixuts i pantalons gastats que s’està quedant cega. Quan és el torn del jubilat s'acomiaden amb un somriure. Ella ja havia entrat.

- Adéu siau, què vagi bé?, diu ell.
- És que no n'hi ha d'altra, diu ella mentre marxa.

Al fons del passadís un nadó plora i un home tus.

- Jordi Casanovas?

Capítol 2 - II

A l’Àngela Roig li encantaven les taronges, de sempre, de tota la vida. Era una noia diferent, d’aquell tipus de dona que sense ser massa bonica tenia alguna cosa que la feia màgica. Potser va ser això el que va tornar boig en Marcel. Quan ella el mirava, es fonia.

- Parelleta! Heu de seguir festejant o només he de treballar jo?

L’Àngela tenia un cervell privilegiat, de sempre havia volgut ser biòloga. Ara el seu cervell, en una safata, regalimava esberlat per una bala que ella mateixa s’havia endegat. La causa de la mort era clara, però hi havia dues coses que no lligaven. La primera era saber per què s’havia matat i la segona esbrinar que tenia aquell cadàver que el feia tan estrany.

Filmaps

Us heu preguntat mai on s’ha filmat una pel·lícula? O quines pel·lícules s’han filmat a Viladrau, Auckland o Honolulu? Doncs a Filmaps ho podeu trobar. També hi podeu posar les vostres informacions per ampliar el mapa.
Ja sé que no sóc massa de fer coses d’aquestes però aquí teniu tres raons per fer-ne ressò:

1- És un projecte català
2- És una molt bona idea i
3- Ho ha fet un amic i si entre nosaltres no ho fem, qui ho farà?

Què us sembla la proposta?

Irreverents

Passegem a la recerca d’alguna cosa que no trobem, una mica a la desesperada. Entrem a la botiga i el veiem allà dret imponent, irradiant una energia que els altres no tenen. Demanem per Sant Raimon de Penyafort i mentre el busquen trec el mòbil i faig la foto.

Irreverents i ignorants ens preguntem què s’ha de ser per tenir aquest bon home de Sant Patró.

I una imatge de Formentera i el so d’una flauta em venen al cap i una pregunta del passat retorna... oye y tu no tienes perro?

Tint II

Més tard a l’espigó els gats comparteixen espai amb els gavians, desconfiant els uns dels altres però conscients que no cal prendre mal.
A mesura que va fent fosc els llums s’encenen, els blocs de formigó es tornen carabasses i el mar gris plom.
Al fons un mercant ronca i espera per carregar les piles i piles de fusta que s’amunteguen arran de moll. Els contenidors metàl·lics de colors rovellats fan de paravent i les barques que surten de nit passen per sota del llum verd.
Just a la bocana l'home que fuma pesca pràcticament a les fosques i el que passeja decideix que és hora de tornar.

Tint

Bufa una brisa fresca i a la cara se sent la salabror, a les barques tot queda recollit i damunt del moll s’estiren les xarxes.

L’home desembarca amb una bossa de peix, probablement per sopar. Fa cara de cansat, però abans de pujar al cotxe deixa una cosa sobre la vorera. De sota el cotxe surt un gat que s’emporta el regal sense donar les gràcies.

Els fars s’encenen i per damunt del cap volen una parella de gavines capnegres.

Primavera

Aquí

Capítol 2 - I

- És com a les bosses de taronges per molt que les remenis al supermercat quan arribes a casa i les poses a la fruitera sempre n’hi ha alguna de podrida.

En Marcel Blanc volia ser metge però no va tenir prou nota i no li venia de gust anar a una facultat de comarques així que va optar per passar-se a biologia pensant que després faria el salt. Però poc a poc li va anar agafant el gustet i si a més hi afegim a l'Àngela van ser dues raons prou fortes per quedar-s'hi.

Tenia vint-i-tres anys i ara jeia despullat sobre una pica d’acer inoxidable, evidentment no faria els vint-i-quatre. Tres quartes parts del seu coll eren de color vermellós i fins i tot hi havia lesions a les vertebres cervicals. La causa de la mort era clara, però hi havia dues coses que no lligaven. La primera era saber amb què l’havien escanyat i la segona esbrinar que tenia aquell cadàver que el feia tan estrany.

Col.laboració amb el 100è joc literari

El blog Tens un racó dalt del món arriba avui al 100è joc literari, i per a celebrar-ho em plau col.laborar amb el següent text i la imatge pista:

“A l'Hostal Punta Marina, de Tossa, vaig conèixer un japonès desconcertant, que no s'assemblava en cap aspecte a la idea que jo tenia formada d'aquesta mena d'orientals.
A l'hora de sopar, va asseure's a la meva taula, després de demanar-me permís sense gaire cerimònia. Em va cridar l'atenció el fet que no tenia els ulls oblics ni la pell groguenca. Al contrari: en qüestió de color tirava a galtes rosades i cabell rossenc“

Trobareu les instruccions per a participar en aquest joc a Tens un racó dalt del món.

Podreu obtenir punts per al sorteig mensual que, en aquest cas, és un lot de llibres de Cossetània Edicions, i qui encerti més fragments inicials aconseguirà, a més i sense sortejos, un dels llibres d'en Jesús dedicat.

Per no espatllar el joc seria bo no donar la resposta als comentaris.

D

D de dimecres, de dilluns i de dissabte.
D de nits sobretot i de dies a tot arreu.
D d’ara, de pensar qui obrirà la llista i de patir per què fa dies que no hi és i no diu res.
D d’Indianàpolis.
D d’afalacs i poques crítiques.
D de trobar-nos i pensar qui va ser primer ella o jo.
D de connectar en la lletra, en la música, en les imatges i en els gustos.
D de re.
D d’aturar el cotxe i apuntar quatre coses en un tros de paper.
D de sortir a buscar-lo per què no el trobes.
D de fotos i de mirar el món per uns quants forats.
D de jugar plegats i de riure.
D de gràcies per ser-hi.

D d’avui i de cinc-cents.

D de demà

Va! Digues un número de l'u al mil.

Relats Conjunts

- Despulla’t!, em va dir el Rei.
- No voleu un acudit Senyor, una rondalla...
- Despulla’t bufó!, va dir aixecant-se del tron.

Com un ninot, és així com m’han tractat sempre, que si vine aquí i fes-me això, que si porta’m això altre, que si ara fes-me riure i ara recita’ns un poema o canta’ns una cançó, sempre igual, a puntades de peu... fins aquell dia.

Pobret de mi què havia de fer? Poc a poc, plorant, em vaig treure la roba mentre ells, cruels, es reien de mi i de la meva vergonya, senyors i dames tots fent burla d’un pobre bufó escanyolit.

Vaig quedar-me dret amb les meves calces posades suplicant clemència, mostrant el meu cos esquifit. Tothom cridava exigint que continués.

- Tot fora bufó!, va ordenar el Rei.

Vaig acabar de desvestir-me mirant de tapar les meves parts i dret i nu, sense aixecar la vista de terra, pregava.

-Alça el braços bufó!

I en aixecar-los es va fer el silenci envejós dels homes i la sorpresa admirada de les dones...

Aquella nit vaig acabar a l’alcova de les dames de la Reina havent de satisfer els seus desitjos. I què havia de fer jo tant poqueta cosa? un pobre bufó vergonyós, escanyolit i ben dotat...

Una altra proposta als Relats Conjunts.

Aigua

A voltes se’ns neguen les paraules
tot i que n’estem plens
i com massa aigua
abocada en un cossi,
regalimen per tot arreu
sense deixar-nos l’opció
de collir-ne cap.

L'examen

L’examen és al pis de dalt, l’un darrere l’altre prop de la quinzena pugem i esperem a la porta de la sala.

- Os iré llamando y os identificáis con el D.N.I

A mesura que ens van cridant anem entrant i seient allà on ens diuen. Ja estem tots instal•lats.

- Perdona, ¿tenéis bolígrafos?
- Si, ahora los repartiremos, ¿cuantos hacen falta?

Uns quants aixequen la mà. Després de repartir-los fan córrer l’examen. A la portada ben gros i bonic hi diu:

CATALÀ NIVELL A

Nit

Un quart que és un sisè sense ascensor amb un forat a cada banda de l’escala per arribar esbufegant a un sopar. Un racó on s’hi està molt bé mentre descobrim la Hendrick’s i músics que sonen a Nena i a Dylan amb veu de nas. Hi ha una bombolla al fons del meu got. Hi ha moments que hi tornaria.

Sortim i a fora hi ha una lluna esborronada que no fa llum i una nevera petita al costat d’un contenidor. Un bar obert on dos homes drets parlen i on el cambrer s’aboca damunt l’aparador de les tapes per poder servir un gotet d’aiguardent d’una ampolla molt rodona.

Un home camina amb una bossa a una mà i una ampolla petita d’aigua a l’altra. Un cartell incomplet a dues bandes i una senyora coixa que indica un carrer, a sota del camió una pilota de goma i del cotxe un gat gris.

Somnífer

Avui toca somnífer, l’últim de la tauleta de nit. Es diu El Pit-roig i l’autor és en Jo Nesbo, de fet la “o” de Nesbo hauria de ser d’aquestes tipus noruec així tallades però no les he sabut trobar, tampoc m’hi he posat gaire...

És una novel·la negra força interessant on a part de la trama del llibre, en el relat s’hi barregen trams de la història de Noruega i la seva implicació amb l’exèrcit nazi durant la segona guerra mundial.

Al principi costa una mica el llibre va fent salts endavant i endarrere i costa trobar-li el fil. Després però enganxa, amb una història interessant amb trames diverses, sorpreses i cops amagats. En resum un llibre interessant amb llocs i persones que tenen noms molt semblants als dels mobles d’un catàleg de l’Ikea.

A

A través d’un forat entre els núvols es veu la lluna i a peu de camí una amenaça que mai no s’ha acomplert, llàstima. Globus blancs sobre l’aigua.

Veig dos nens que seuen de costat a l’autocar de l’escola, van d’excursió. S’inventen cançons que canten sense vergonya i rere les ulleres que duen els ulls els riuen.

De vegades és en les petites rutines que ens fan sentir bé on trobem els records, com si fossin peixos vermells dins d’un dipòsit.

Capítol 1 - V

Al damunt de la taula hi tenia tres expedients, tres persones joves havien mort el mateix dia i això no era normal. Totes tres de forma més o menys estranya i això tampoc era normal.

Havia avisat els pares, aquesta era la part més dura, la trucada.

- Bon tarda, els senyors X? Miri els truco de comissaria, haurien de venir-hi urgentment, és important.

Els esperava un psicòleg que els donava la notícia, després, entre plors apagats, se’ls acompanyava al dipòsit on havien d’identificar el cadàver i llavors ploraven més. Era com si durant el camí tots esperessin l’error.

A la sala d’espera del dipòsit els sis pares es varen trobar i plorant van descobrir que es coneixien... i això, evidentment, tampoc era normal.

Estels a la molsa i
pluja a les espines
són petites aventures,
camins per descobrir.

Vas al blog VII

Tornem cap a casa, és mitja tarda i plou. Al seient de darrere del cotxe hi portem bunyols de Casa Vives barrejats de vent i de l’Empordà, un cistell d’anar a comprar, una pinya Del Monte que sempre surten bones, un paquetet estrenat de tires de taronja cobertes de xocolata i bosses variades amb roba i sabates.

Què hem de sopar avui?
Tenim caldo congelat i carn d’olla
...

Mitja hora després estem comprant al Carrefour, brócoli i sardines que són molt sanes.
I és que hores d’ara encara no he entès que de vegades hi ha preguntes retòriques.

Per més referències a la sèrie consulteu els episodis I, II, III, IIII, V i VI.

Perquè em ve de gust

Entre el soroll i la pressa fes el teu camí
sense oblidar que el silenci és pau.
Mentre puguis i sense abaixar el cap,
sigues amic de tothom.
Digues la teva veritat sense córrer
i que tothom l'entengui.
Escolta els altres encara que siguin pesats
i una colla d'ignorants: ells també tenen quelcom a dir.
No et comparis pas als altres:
podries sortir-ne bufat o amargat,
perquè un altre sempre pot ser més bo o menys bo que tu.
Alegra't dels teus èxits
i no t'encaparris pels teus fracassos.
Estima la feina que fas per senzilla que sigui:
és una riquesa concreta en un món de vaguetats.
Mira bé el que fas, perquè el món és enganyós:
però no oblidis tampoc que hi ha molta gent bona
que lluiten per un ideal,
i que hi ha més herois del que penses.
Sigues sincer i no fingeixis l'amistat;
no tractis l'amor amb cinisme,
puix que, malgrat el que et pugui venir i els desenganys,
l'amor toma a néixer, com l'herba que trepitges.
Inclina't davant l'inevitable pas dels anys
sense enyorar la joventut i els seus gustos.
Convenç-te que hom no es fa fort en un dia
i no et deixis portar per les quimeres
que només cansen i et deixen arraconat.
Més enllà de tota austeritat,
sigues bo amb tu mateix.
Tu ets tan fill com els arbres i els estels.
Hi tens un lloc en aquest món.
Encara que no t'ho creguis,
l'univers fa camí endavant.
Tingues pau amb Déu, sigui qui sigui per a tu,
i fent la feina i esperant en el soroll i la confusió, no perdis la pau.
Malgrat les vilanies, les dificultats i els somnis escapçats,
la vida és bella.
No ho oblidis i seràs feliç.

Poema trobat a l'església de St. Pau a Baltimore, l'any 1693

Torno

Torno cap a casa i des de dalt em somrius i em piques l’ullet desordenada, però tant se val.

A les orelles és el segon cop que sona ... E resteremo sempre insieme con tutto il male e tutto il bene, una sola cosa indivisibile... i canto, segurament desafinant, però tant se val.

I van corrent l’un darrere l’altre els mateixos llocs d’ahir i es fa tard i fosc i plou a estones. I només t’intueixo entre boires, però avui tant se val.