Plou i el sexe pagat avui no hi és o porta paraigua i s’amaga sota els arbres a peu de carretera. Al voral, prop de la cadira de plàstic, hi ha una catifa de flors blanques que han caigut de l’arbre. Ironies?
Per sobre del motor i el ritme constant repica l’aigua al vidre, més agut o més greu tot depèn de les gotes. M’agrada quan passo per sota el pont i de cop s’atura… com un silenci i torna.
Volen dos ànecs i darrere un altre i es va fent fosc i a terra hi ha banderes d’Àustria i del Vaticà i columnes carbasses en diagonal.
Porto la caputxa vermella i tot i així els degotalls de les teules s’escolen pel clatell avall i em fan posar la pell de gallina
Descobreixo noves cançons que m’agraden i al sortir les gotes fan borrosa la vista, però torno cap a casa amb un altre ritme que aquest cop la pluja no acompanya.




