Algú sap com es posa
un e-mail dins d’una ampolla?

Capítol 1 - IV

Cap al tard en un carreró hi ha tres ombres, parlen entre elles.

- On és el quart? Hauria de ser aquí.
- No ho sé, no l’he vist des del dia del laboratori.
- No deu haver pogut encara...
- Que cadascú torni a fer vida normal, ja us avisaré si us necessito.

A l’habitació hi ha una noia duu un vestit d’un sol us blanc amb gorra, guants, fundes pels peus i mascareta tot blanc. Seu davant d’una taula on hi ha un portàtil apagat. Ella sap el que ha passat.

Bon dia

Dues barques pesquen arran de platja, s’hi veu gent a coberta feinejant. A la sorra un home amb una canya molt llarga recull quan se n’adona que li enganxaran el fil.

Els quatre núvols prims s’envermelleixen per avisar i un tractor es passeja amunt i avall mentre va garbellant. Penso en aquell cap de fa uns quants anys. Hi ha coloms.

Una noia corre amb els auriculars blancs a les orelles i un noi llença una pilota al gos que va a encalçar-la.

Es fa de dia i m’espero, he arribat massa d’hora i el xofer de l’autobús neteja el vidre del davant. Més endavant, a la parada, una dona amb un cotxet s’espera ben tapada. El tractor torna a passar i, sinó fos estrany, diria que ha aixecat una grua.

Les boires a l’horitzó el retarden una mica però al final treu el cap vermellós i gros. Recorro vells paisatges i em ve al cap una cançó.

Mediàtics

Sortim per les ones de la ser
i compartim paraules a l’aire
que potser no han estat sentides.
Com fantasmes que passegen
deixant rastres lleugers.

Com cada nit, del llit estant, sento com esgarrapes la porta provant d’entrar mentre jo, sota del llençol, m’aferro al meu crucifix i ploro.

Una iniciativa d'Hespèria.

Dijous

L’home amb la cara torta passeja fent veure que no l’hi té i una parella festeja l’amor indigest a la finestra d’un McDonalds.
Un unicorn m’espia i una estàtua prova d’espantar-me sense aconseguir-ho i se n’adona i somriu. Trucades mediàtiques amb bossa vermella.
Una dona balla la guantanamera amb la seva filla i el marit mentre dues velles esmicolen poc a poc llesques de pa bimbo pels coloms.
Hi ha un senyor que s’espera, una senyora amb abric de pells, una noia amb els cabells carabasses i un escombriaire que menja.
Tres adolescents criden al mig del carrer i algú amb la cara tapada dorm sobre d’un banc.
La bandera de Geòrgia oneja al balcó i tu escures un cacaolat fent soroll.

Bona nit

Cansat de la nit
s’obrien els llums
era l’hora dels racons

Verd

Tres, tres i deu. Un far llunyà i un de proper, un pont esberlat i sorra de colors. Joncs, algues i un passeig abandonat. Un fantasma a la platja i un paisatge impossible. Estels, un escarabat i un espigó. Canyes que es movien.

He sortit a buscar el raig verd i no l’he vist, però he trobat un sol groc amb ribet vermell, un conill espantadís i un xafarder.

Orió

… i per evitar que el caçador raptés a les set princeses, el rei va ordenar al toro que les protegís.

També hi ha qui diu que el caçador es va enamorar de Mèrope, el rei que no ho veia amb bon ulls va enviar-lo a una missió impossible. Ell, però, va tornar i el rei es va fer enrere...

Capítol 1 - III

Va obrir els ulls que clarejava i per la finestra amb la persiana a mig baixar es veia la llum suau que naixia amb el dia. Va mirar l’home que tenia al costat i es va preguntar si l’estimava. Es va tornar a adormir amb aquest pensament.

Quan es va tornar a despertar el seu company de llit era mort i les ratlletes de llum que creava la persiana li cobrien el cos nu.

Va caminar cap a la finestra, va acabar de baixar la persiana i amb el mòbil va fer tres trucades. Ningú no va respondre. A continuació va trucar el 112 i es va esperar assegut i plorant.

Colors

Una muntanya rosa, un turó gris i una pedra vermella. Fa temps algú va ensenyar-me que les coses no són del color que ens diuen que són, sinó del que tenen.

Relats Conjunts

El vell corb es moria i ho sabia, era el cap del vol i havia viscut molt anys ara però li havia arribat l’hora. Ja feia temps que no empaitava femelles i que no tenia els millors aliments. Els joves pujaven forts i havien permès al vell cap que mantingués l’status, tot i que era simbòlic. Ell sabia el perquè. Tots volien la relíquia, aquell qui la tingués seria el cap del vol.

Va reunir tots els joves a la capçada de l’arbre i se’ls va mirar de fit a fit amb posat seriós. Pràcticament tots eren fills seus, podia veure en els seus ulls la seva pròpia mirada però només un tenia aquella brillantor especial i va ser el triat.

S’hi va acostar. - Guarda’ls amb la teva vida, ara tu els el cap, de sota l’ala va treure la relíquia i la va lliurar. El corb jove va agafar-la amb la pota i immediatament va clavar un cop de bec al vell que va caure mort.

En el seu últim alè va veure com el seu successor mostrava orgullós a la resta del vol dos fils d’or. Els dos cabells que ell mateix havia arrencat a la Tippi Hedren.

Una altra aportació als Relats Conjunts.

Un cop sec
esquinça el cel
preludi d’un tro

Sis segons

Quan deixa de ploure surto a prendre l’aire i com que és tard decideixo anar a buscar la nit, m’han dit que té per costum sortir a aquesta hora. Al mar on fa un vent fred que revifa i talla la cara és on la trobaré.

Ajusto el trípode i la càmera, diafragma tres i mig, velocitat...

La platja està mullada i no hi ha petjades tret de les meves, és com estrenar-la . El far ja està encès. Mentre m'espero jugo. Fa olor de onades i la sorra fa vol rasant. Llums carabasses i Venus.
Més tard quan ja no hi sóc la lluna.

Començarem amb... sis segons.

He vist

He vist una onada bonica a una platja desordenada i buida, flors grogues al marge del torrent i un ametller florit al costat del mur de pedra.

Un cel carabassa i blau de posta sobre el riu. Un verdum en una branca, fredelugues espantadisses a terra i un martinet al canal. Ànecs i gavians.

Un camí de plàtans, un de terra i un d’aigua. Arbres en filera. Reflexes a la sorra.

Un paraigua perdut i un tricicle oblidat.

Capítol 1 - II

L’olor de resclosit i la de merda i pixats és barrejaven. En un racó de l’habitació una dona seia amb les cames doblegades i agafades amb els braços, es picava els genolls amb el cap repetint un mantra inaudible.

La finestra estava tancada i folrada de mantes i a la porta una tovallola de bany impedia veure la petita escletxa de llum que s’hi hauria escolat de no ser-hi.

Estava totalment a les fosques, arraulida al seu racó va buscar palpant a terra, va agafar dos objectes i va somriure.

Va encendre el lot creant un cercle difuminat a la paret del fons. – A mi no em tindreu, va dir.

Es va sentir un tret.

Klinnex

El vagó put i no hi ha massa gent. La noia jove de negre, perquè va tota de negre de cap a peus, llegeix un llibre de la Matilde Asensi. Posa el punt a la pàgina, agafa un klinnex de la bossa i es moca amb fruïció però sense gairebé fer soroll. Quan acaba embolica una punta del mocador de paper i se la fica per un dels narius acabant d'escurar el que hi ha quedat, en acabat repeteix la operació amb l’altre. Al final rebrega el mocador i se’l guarda als sostenidor que, ara que ha obert el jersey, també són negres.

I me l’he imaginada arribant a casa i trobant-se amb la parella que l'espera i que té ganes de gresca i per dins el jersey li posa la ma al pit i... ves que m’ha fet mitja angúnia aquell klinnex.

Borkum Riff

Damunt del pedestal de pedra amb un barret blanc balla amb molta voluntat i poca traça, probablement, música d’en Michael Jackson. Dues noies, una d’elles pel roja, se’l miren i se’n riuen. El termòmetre marca catorze graus i tres italianes parlen d’un contracte de lloguer.

Massa gent amb fils blancs a les orelles i un senyor fuma amb pipa un tabac d'olor dolça. Penso en Borkum Riff. Potser hi hauria de tornar encara que fos en pipa.

Assegut davant la dona blanca i nua prova de fer el cub de Rubik mentre darrera meu n’hi ha dos que parlen acaloradament en absolut silenci. Les mans i les cares es mouen amb rapidesa.

La rossa amb metxes de la jaqueta vermella i les ulleres enormes fa posses de model davant l’exhibicionista de pedra i la seva amiga li fa fotos. Després s’intercanvien els papers.

Una noia menuda i amb rastes menja panses de corint que duu en un pot de vidre amb tapa i la policia fa sonar la sirena, la dona que s’espera al semàfor fa un bot.

Hi ha un home que recull burilles i fa bona cara quan en troba una de prou llarga. A les portes del Corte Inglés és un bon lloc per trobar-ne. Un borratxo topa amb la paret i seu a terra, a l’entrada del pàrquing sobre un cartró hi dorm un altre home.

Neix, entre els plàtans,
una nova llum
per encetar el dia.

Entres a la papereria i entre els centenars de tipus de bolígrafs tries aquesta marca…

i te n’adones que de vegades els publicistes no tenen res a pelar.