Fauna

Quan aixeco la coberta trobo dos ratolins morts, un d’ells decapitat i una granota fosca.

Al cap de tres dies torno. Un talpó esgotat treu el morro fi fora de l’aigua. Quan el trec s’està una estona immòbil analitzant si és prudent o no cercar refugi. Encara no sap com ha sortit de l’aigua. Xop i esgotat s’apropa al marge i el ressegueix, el perdo al tombar la cantonada.
També hi ha un saltamartí, vàries abelles petites i tres escarabats, un de gros i negre, un de rodó petit també negre i un d’allargat de color carabassa.
Un angelet ha perdut la lleugeresa, tres o quatre mosques. Una papallona blanca, una arna i unes tisoretes. Diverses bèsties voladores desconegudes i algunes formigues grosses.

Al costat, a terra, albercocs esberlats plens de mosques verdes, un llangardaix sense cua i una papallona vermella i negre de carreres.

Un conill entre els gira-sols.

Coses

En una pineda neta s’amunteguen muntanyes de pinassa. Fosc neteja amb la barra llarga, amunt i avall, endavant i endarrere, poc a poc com s’ha de fer. L’ametller carregat, de fulles llargues i de saba cristal•litzada al tronc. Les sureres molsudes.

No s’hi pot jugar a pilota, ni els nens, ni els gossos, ni el menjar ni les sabates de taló d’agulla.

Un colom ferit amb l’ala caiguda s’està al costat de la tanca, prou amagat per no ser presa i a l’aguait d’aconseguir alguna cosa per menjar. Prova d’aixecar el vol, no pot.

Una barca tirant un palangre a Sa Tuna i una canoa amb dos que remen, feina i vances.

Una aranya s’enfila cap al comandament de l’intermitent i agressiva s’encara, aixecant les potes del davant, al perillós Staedtler Stick 430 blau que la vol fer fora.

A la teulada, a la torre hi ha corbs, i a l’entrada nenúfars tancats, comença a ser tard.

Sensacions

Món curiós.
Milers d’esferes es mouen rítmicament.
Lluernes rectangulars de llum blava i elèctrica.
Núvols de fum s’eleven giragonsant i portant olors dolces o amargants.
Descàrregues lluminoses corren amunt i avall mostrant durant breus instants la realitat.
Sols de colors.
Sons de colors.
Comunions i sentiments.
Petites flames mostren constel•lacions imaginàries.
Ritmes.
Branques disciplinades.
Altars i adoracions.

Relats Conjunts

Escolta nen... ja em sembla bé que marxis a combatre l’infidel a les croades però no et sembla que t’has passat aquesta vegada amb el cinturó de castedat.

Una altra proposta als Relats Conjunts

Roba estesa

Dos minuts després que s’acabi puc obrir-la i treure’n la roba xopa, no centrifuga massa bé.
La roba grossa, pantalons i samarretes, l’estenc a les cordes, la petita, calces, calçotes i mitjons, a la sissí. A una de les ales no el veig però hi ha un escarabat carabassa amb punts negres.
A l’obrir-la cau a terra. El busco, on ha anat a parar? En un racó al costat de la paret entre les pedres intenta sortir i no pot és massa tard l’aranya ja ha fet la feina i ara s’espera pacient a que es mori.
L’instint el duu a provar de sortir d’entre les pedres però un cop i un altre rellisca i se’n va avall i s’entortolliga amb els filaments de teranyina. Finalment aconsegueix pujar. Del capdamunt de la pedra l’escarabat obre les ales en un últim intent. En un vol curt s’allunya. Quan cau un pam més enllà una altra aranya més petita també l’ataca. Ja no pot fer res. S’escola entre les pedres.

Premi

En Jesús Maria Tibau cada setmana proposa els jocs literaris, quan tinc temps i ganes hi participo, com el mes passat, i ves per on l'ONCE i els astres van fer una conjunció cupono-planetària i vaig guanyar. Avui us ensenyo la primera part del premi. M'han tentaculitzat, i l'Àlex que deu ser bona persona m'ha tret força afavorit. M'han dit que si en voleu un en fa per encàrrec. Si més no podeu visitar el seu blog.

Revetlla

Fosc, olor de fonoll i pòlvora , soroll de festa. Sopars a la terrassa i piules a la vorera.
Fiiiiiiuuuuuu... pum... ooooh! Fum i guspires.
Cerco un bon lloc i no el trobo. Massa llums, massa noses, massa cotxes.
Camino una estona de cara al mar. Entre camps, al costat del blat i les oliveres, tapat per l’arbre m’espero.
Sota la muntanya, parant la fresca, sentint sorolls que a aquestes alçades ja no fan por.
Instants d’un minut, diafragma nou, focus manual.
El resultat no és prou bo. Me’n torno pel carrer dels llums grocs. Carrego càmera i trípode a l’espatlla.
Clic

Bon profit!

Bon estiu!

Després de veure que encara en queda i en ampolles de litre , ara entenc moltes coses.

Foto: Marta

Quatre coses

Prepotents que se’n saben i n’exerceixen, pressionen amb total impunitat a qui no és capaç de negar-se a l’abús clamorós.

Hi ha converses on no vull entrar, situacions que no vull comentar i opinions que no vull rebatre.

Descalçar-me i caminar amb els peus nus damunt les rajoles fresques, deixant que la frescor dissipi el pes del dia.

Ara mateix una arna intenta travessar el vidre brut de pols de pluja de la finestra i pica, i pica, i pica...





Hi ha massa gent que vol la mateixa cosa pel mateix dia.

CCC

Quan les fulles dels arbres
van aprendre a volar
es van convertir en papallones.

Dia

A un bosquet de plataners hi comencen a créixer les boles. M’agrada arrencar-ne l’escorça i fer-la miquetes. A la parada de l’autobús, mentre fèiem temps, les boles dels plataners, les llençàvem al mig de la carretera per veure com els cotxes les feien esclatar al xafar-les. N’hi havia que s’obrien deixant volar les llavors, si el vent bufava de cara després ens picava tot el cos.

Al poble una porta de ferro alta i rovellada, està apedaçada i a la paret s’intueixen velles marques de trets. Al costat dret un vell cartell publicitari descolorit de Michelin.

Un tancat amb cavalls i eugues, hi ha un poltre sol al mig amb les potes obertes. Ella arrufa les celles, calen cinc dies sense pluja per garantir l’aliment de tot l’any, segat i a terra esperant que s’assequi per embalar.

Torno cap a casa i els camps de gira-sols a punt d’esclatar fan promeses de groc. Alts de fulles grosses i verdes, com les espigues verdes i torrades, tons de marró.
Jugo a fer paral·leles i perpendiculars i diagonals amb els pollancres. Al fons el riu ample i net d’algues va cap a casa, com jo.

La insatisfacció és una droga dura, enganxa molt, és fàcil de trobar i sobretot, és molt barata.

Migdia

Un borinot negre i gros fa zum zum al voltant de la parra carregada de raïm diminut
Colors vius, els verds agraïts de l’aigua, els rosats de les buguenvíl•lies i els conillets, el groc de la ginesta.
Suo i les mosques emprenyadores ronden el meu cap amarat.
Sento la fressa d’una parella que juguen a la piscina. Ell crida i ella respon, després l’esquitx sorollós i fresc.
Pedres calentes.
Papallones blanques i grogues i verdes al voltant d’una mimosa florida.
Absència d’ombra i la patacada terrible del sol. Calor i aquell blau de cel intens i brillant.
Una abella... - si no et mous no fa res - i el soroll provoca un no sé què al clatell que em fa venir una esgarrifança que recorre l'espinada i arronso les espatlles amb la pell de gallina.

Nutella

Que un dia de feina plujós i dolent acabi de conya només depèn de poder plegar una mica abans, que vinguin a buscar-me, que sigui divendres i que una trucada a quarts de vuit de la tarda ens dugui a acabar sopant, a les dotze de la nit, pizza freda amb llaunes de beguda calenta i pa amb Nutella de postres, en un vaixell de vela amb una variada representació de l’Europa meridional.

I és que quan s’ho proposa la vida ens sorprèn.

Enganxat

Avui podria parlar de moltes coses, del cel, de les formes que agafen els núvols si t’atures a mirar-los o de les dues caderneres que he vist mentre esmorzava.

Podria parlar de la serp morta a la vora de la carretera o del faisà que vaig veure a Girona sota un cartell publicitari.

També podria dir alguna cosa sobre la lluna que avui he tornat a veure des de fa no sé quan temps o del mas on he estat aquesta tarda amb els dos vells de la casa asseguts a la fresca sota el rellotge de sol, igual que les dues senyores de La Bisbal amb les cadires a la vorera.

Tampoc en diré res de la foto que no he pogut fer des de Ullastret i mirant cap al mugró, amb un cel clar de tramuntana i el sol baix del capvespre.

No en diré res de res perquè ara mateix estic veient Herois i és que tots tenim algun vici.

Resposta oberta

Bones,
Tal i com et vaig comentar, aquesta setmana fem una presentacio oficial del programa CL A&F:
Com saps la inversio minima del fons son 500,000 USD pero la inversio a traves del programa A&F sera desde 50,000 USD (o 32,000 EUR).
Les coordenades son:
Oficines de Bufet d’advocats que t’hi cagues aquest dijous 12 a les 18h.
La direccio es Passeig de Riure xxx.
Us agrairia si podeu confirmar assistencia (i numero d'assistents).
Moltes gracies.

Bones,
He rebut aquest mail i no sé qui ets, però et voldria comentar alguns temes:

1. Mai no m’havies comentat res
2. Que la inversió mínima sigui de cinc-cents mil dòlars dels Estats Units em sembla francament exagerat.
3. No és un consol saber que gràcies al programa A&F serà des de cinquanta mil dòlars dels Estats Units.
4. Gràcies per aclarir-me que cinquanta mil dòlars dels Estats Units són trenta-dos mil euros. Segons dades del BCE avui seria de trenta-dos mil dos-cents vint-i-sis euros amb vuitanta-vuit cèntims.
5. Ara de les convocatòries se’n diuen coordenades?
6. No et puc confirmar l’assistència a menys que la inversió mínima baixi fins als vint, posa-li vint-i-cinc EUR o setze coma onze USD.
7. De res.
8. Què t'ha fet pensar que tenia tants diners?
9. Ja posats a fer i com que sembla que vosaltres si que en teniu tants, no us aniria bé pagar-nos la hipoteca?

Ja em diràs el què.

Cordialment,

Nota: Les dades i noms han estat canviats perquè al mail hi deia que era confidencial i ja se sap que amb els advocats no s’hi juga.

Canvia

A un savi grec d’amples espatlles i llarga barba blanca li creix un gep descomunal. Al costat un nen amb la boca oberta es transforma en un gos d’orelles caigudes i morro ample. La nena que té al costat i s’ho mira es desdibuixa en un puny.

El gep del savi ha rebentat i ara brolla i creix com la llet bullent al pot. De la cara ja no en queda res, només restes escampades. El gos és una bota de canya curta i doblegada i de punta inflada i rodona, del puny en surt un dit grotesc i trencat que senyala qui sap què.

Blau lilós, gris clar, groc, gris fosc i blanc.

Un vell malcarat de nas gros i barbeta punxeguda l’estira i se l’enduu, mentre creix amunt, amunt...

Una noia amb pentinat curt treu el cap, té una gran rialla. Mira avall i sembla que se’n foti de mi palplantat a dins al cotxe apuntant en un albarà com es mou i canvia.

Dilluns

Petjades a la sorra.
Dos llimacs.
Un colom i una olivera tots dos esventrats
Una casa que justifica una revolució amb guillotines i una gespa que no es justifica de cap manera.

Tres nenes...
La primera, torna de l’escola a dinar a casa, agafa la ma de sa mare, puja l’escala de casa seva i es posa els dits a la boca. La mare la renya. La segona m’espia rere la finestra i s’amaga quan la miro i li faig llengotes. L’última, amb gorra, va al cotxet que empeny l’àvia. Quan passa per davant d’on soc, brut, escabellat i suat em somriu i diu: hola!

Fang i més fang, pols de pluja, trossets de desert a l’aigua.

Un camí de blat per tornar a casa, cansat.

Pell de gallina

Acaben de fer pel Canal 33 el concert dels Antònia Font al Liceu, he recordat les cròniques dels qui veu anar-hi, i he tingut enveja. Veient com reien i saltaven la orquestra, com cantava i ballava el públic, com es creava aquella catarsi... Sempre he pensat que ha de ser increïble el moment en què milers de persones canten aquella peça que un mateix ha creat i la porten més enllà d’una simple cançó.

Avui vull manllevar al mestre Zinc una de les seves seccions i fer-vos escoltar fins que us surti sang per les orelles aquesta cançó de missatge profund i compromès, de ritme inigualable i d’èxit sense precedents. Una cançó que podria aconseguir que em busqui una feina de vigilant nocturn per no haver-la d’escoltar mai acabat de llevar.

Que tingueu un bon dia... al vespre.

boomp3.com

Capvespre

Llum neta de pluja.
Núvols de foc fan ganyotes imaginàries
i muntanyes de mentida canvien l’horitzó.
Camins de sol enmig dels camps, entre els pins
Llits d’aigua i les ales caigudes
El nas respira al cel
ordi torrat i humit.

Prevenció

Jo d’aquests cursos de prevenció de riscos laborals n’estic fart – em diu el senyor.
Treballava a una fàbrica d’embotits jo i tu creus que ens feien rentar les mans abans i després d’anar al lavabo!

Per prevenció de riscos mentals no he preguntat a quina.

Fer el llit

Faig el llit. Tibo el llençol amunt i el deixo per sobre els coixins, n’alliso els plecs. Després la manta, que ara mateix segueix tenint la curiosa i estranya tendència de desplaçar-se cap a l’esquerra. Precisament, que curiós, el teu costat del llit. Plego el sobrer del llençol per sobre la manta i obro el llit. Agafo el meu somnífer, El misteri de l’amor de Joan Miquel Oliver, i llegeixo una estona. Quan ve la son deixo el llibre, em trec les ulleres i tanco el llum. Em giro buscant la posició, estiro el braç i t’enyoro.


Foto: Marta

Tornada

Una munió d’aranyetes vermelles damunt d’un marbre blanc. Japoneses?
Tres espirals elèctrics tanquen el patí als senglars.
La mestressa en bata i sabatilles esmorza torrades i suc de taronja acabat d’esprémer.
Un ànec al zoo abandonat.
Un llit fet i un sofà buit.
Una tovallola estesa, un grill xerrica i una altre respon. Una sirena i un gos que udola.
Unes botes noves d’oferta.
Un pollet mort i una altra sirena, aquesta però, muda, de pits abundants i cara estrafeta. Petjades de pedra al jardí.
Els torrats i els vermells ondulen i les boles primerenques dels plataners ja surten.
Una opció?

Dues converses

1.
Puc dir una paraulota?
Digues
Capullus
...
En puc dir més?
Tu mateixa
Cabrons, imbècils, maricons...
Tu saps que és un maricon?
Un homosexual
I creus que és una paraulota dir a algú que és homosexual?
mmmmm... no.
....
Com és que dels homes en diuen gais i de les dones no en diuen gaies i són lesbianes?


2.
Viu un pamput
Un què?
Un pamput
No t’entenc Quico. Què és un pamput?
Xoò!

Sol

Que el sol entri per la finestra m’agrada. No ho fa sovint. I més últimament que l’últim cop que va fer-ho va ser de rebot amb el finestral de la casa de la cantonada. Ara ho torna a fer directe, filtrant-se amb la cortina carbassa i donant un to agradable a casa. És a aquesta hora que fa filigranes a l’altra banda i dóna un aire cèltic a la façana, tot depèn del veí. Aquest joc l’anirà fent durant gairebé dos mesos, després tornarà a marxar, el veuré passar justet de llarg sense entrar.

Foto: Marta