El Joc de les fletxes II

Després de l’èxit aclaparador (ui sí, quin èxit!) del bonic Joc de les fletxes arriba el bonic Joc de les fletxes II.
El primer, brillantment respost per en Xexu, us va deixar amb les ganes i les pantalles tacades de diversos materials a molts de vosaltres. Sabedor de la feinada que ha portat netejar-les i que per tant ara són ben netes i polides fem una segona proposta crec que una mica més difícil.
El premi per qui ho encerti serà el mateix que en l’edició anterior. Cap, que és final de mes, i a més, gener.

Dinàmica del joc:
Cada frase de l’esquerra té una corresponent sèrie a la dreta, feu les fletxes invisibles corresponents amb suc de llimona damunt la pantalla i després per veure-les acosteu-hi una flama o, si no hi ha més remei, ho podeu guixar amb plastidecors o pintura de dits.

Conspiració

Algú pot explicar-me per què he d’escriure:
Ununfag, ugzha, obbytmd, zjacuyza, zzadd, poupd, wpkmm, sbjsf, zblubhex, osdggs,...

Per què si teclejo blzjp i premo segur que tinc sort m'envia a Lourdes.

Sé que té algun sentit, hores d’ara se m’escapa, però hi és. I no em crec que no hi hagi res més que vagues aparicions al Google o refusos a la Wikipedia, que aproximacions al Google Earth, ha de tenir una solta.

Fa dies que ho provo i no me’n surto de trobar-hi el desllorigador, deu ser una mena de codi indesxifrable, que obre portes o dóna pistes sobre el que fem, quan no fem comentaris al blogs.

Només ho demana de vegades i m’omple de desassossec, és el control que se m’imposa per poder-me comunicar i sé que vol dir alguna cosa.

Rere l’aparença de paraules inventades, de lletres ajuntades a l’atzar, de vocals i consonants aleatòries, s’amaga una conspiració que tard o d’hora descobriré.

Ordre

Què t’ensabones primer quan et dutxes?

Començo mullant-me els peus per saber si l’aigua és prou calenta, després cames amunt, panxa i cap. Deixo que l’aigua regalimi una estona, que s’endugui els mals esperits. Després braços i aixelles.
Un cop moll m’enxampuno el cap i la cara, després amb l’esponja (més aviat fregall) ja amb gel i escuma faig el camí a la inversa de quan m’he mullat. O sigui, començo pels braços i acabo amb els peus. L’esquena és aquella gran oblidada, hi ha una zona on no m’hi arribo que, hores d’ara, deu tenir un ecosistema propi.

Hi ha tot un seguit de coses que fem per ordre, eixugar-nos, vestir-nos, despullar-nos, rentar els plats, engegar l’ordinador,... sempre ho fem seguint una rutina. Sempre la mateixa. Una mica com en Jack Nicholson a As good as it gets.

Demà miraré de variar, començaré a eixugar-me pels turmells i vestir-me pels mitjons, em despullaré traient-me els pantalons, començaré a rentar els plats pels coberts i connectaré la pantalla abans que l’ordinador.

Ah! i ensabonar-me pels genolls.

Foto: Aina

Bon dia

Dilluns gris, tapat i boirós. Per començar bé la setmana.
Dimarts fosc a sobre i vermellós i tapat al sud amb una punta de lluna a l’esquena.
Dimecres gris blavós amb lluna a l’esquena i núvols alts vermellejant al fons.
Dijous cel blau destapat i lluna gran darrera i sol molt emprenyador davant. M’he adormit i vaig tard.
Divendres calitja baixa, cel blau i a l’esquerra núvols liles i vermellosos. La lluna al davant i minvant.

Si no fos perquè vaig a treballar, seria la hòstia.

El Joc de les fletxes

Per aclamació popular d'en Xexu, l'AnimaAlada i la Moni aquí teniu el bonic Joc de les Fletxes. Hi ha els mateixos títols que al post d'ahir però amb l'afegitó de la proposta de la Boira.
Com que soc una mica malparit, i per fer-ho una mica més difícil (ui sí, que difícil!) he posat els títols de les sèries en l'idioma original i com que Poble nou i Plats Bruts éren en catala, que d'original no en té gaire, les he deixades en català. Que jo volia posar New Town i Dirty Dishes però no m'han deixat.
Per demanda d'en Robertinhos i en Zinc faig saber a la humanitat que Falcon Cres no està situada a la Vall de Napa (Califòrnia), com tothom creia erròniament, sinó a Calonge (Baix Empordà).

Dinàmica del joc:
Cada frase de l'esquerra té una corresponent sèrie a la dreta, feu les fletxes corresponents amb típpex damunt la pantalla o, si no hi ha més remei, ho podeu imprimir i fer-ho amb llapis, ròtring o boli.
També es pot fer un copiarpegar i fer-ho amb el paint.

Recomanació

Les coses que has de fer, ser o tenir per formar part d’una sèrie.

Ser un metge coix i malcarat.
Descobrir que si et deixes caure de dalt d’un edifici de deu plantes no et morts.
Dir-te Ubirajara.
Tenir un accident d’avió i caure a una illa presumptament deserta.
Ser un emperador quec.
No tenir melic.
Ser el grum d’un Hotel, dir-te Manuel i ser de Barcelona.
Veure coses estranyes.
Llogar un pis d’estudiants al Sr. Balowski.
Passar-te el dia a les teulades.
Menjar rates.
Anar on ningú no ha anat mai.
Ser groc i tenir quatre dits a cada mà.
Néixer estrellat.
Viure amb un holograma.
Ser veí o veïna d’Austràlia.
Haver llogat una infermera justeta.
Que et toqui la loto i muntar un supermercat.
Ser un advocat handicapat.
Passar-te el dia escorxant cadàvers i buscant empremtes.
Dir-te Laura i que et matin.

Però sobretot, sobretot, sobretot tenir una casa amb el nom adequat.

No toca

No si és lupus, o una síndrome neoplásica, o què.
Avui no hi ha post que fan House.

Malparlat

Tots ho hem fet. Anàvem al diccionari i buscàvem puta. Tot emocionat descobries que deia meretriz i et quedaves igual. A continuació buscaves cabron o maricon en fi qualsevol paraulota i descobries que hi eren. Després et confessaves. Més que res perquè podies saltar-te un quart d’hora de classe.
Ara les busco al Google Earth.
I també hi són! No totes, però moltes.

Per exemple, si hi poses collons què surt?

Mark A Collons Inc
1033 Gayley Ave # 106
Los Angeles, CA 90024, USA
+1 310-208-6333

I no és una empresa de pròtesis genitals masculines.

També hi surten aquestes dues noies:

Collons Communications
5205 Ne 18th Ct
Renton, WA 98059, USA
+1 425-277-9951

sobretot cal fixar-se en l’eslogan:
what c/squared means
two words...
crunchie and collons

A la família dels dentistes hi ha un tal:

Otsego Family Dentistry: Merda Michael J DDS
338 W Allegan St
Otsego, MI 49078, USA
+1 269-623-3355

Continuu amb les típiques:

Puta, Katanga, República Democràtica del Congo
Puta Luapula, Zàmbia
Puta, Azerbaian
Cabro, Guayaquil Guayas Equador
Joder, NE, Estats Units d'Amèrica

Però, per mi, la millor és la que surt quan al Google Earth hi escrius mierda (i no és conya):

Madrid H SGAE - Sociedad General de Autores y Editores. Si és que al final ens posaran un cànon per la nostra pròpia merda.

Setmana vista i pregunta.

Aquesta setmana he vist dos corbs marins amb les ales obertes prenent el sol a l’Onyar, una merla i una cuereta groga bevent d’una piscina.

Dos arcs de Sant Martí paral·lels en un cel lilós que groguejava cap a la banda esquerra i blavejava a la dreta.

Una bronca innecessària. Molta gent amb molta pressa per acabar les obres.

Un que comença a adonar-se’n del pa que s’hi dóna i un altre que ja se n’ha adonat i plega.

Una guineu morta i un gos operat amb una cicatriu a l’esquena.

Dos germans practicant el bilingüisme català-àrab.

Una façana blau cel.

Oliveres velles.

I per acabar la pregunta de la setmana.
Observa la foto del costat atentament i respon:
Quin dels dos pilots ha dinat amb vi i a sobre ha demanat cigaló i copa?

Despertar

Després de la quarta vegada, romans a l’aguait pendent d’alguna cosa que no saps ben be què és. T’acaben despertant la tos i les escopinades del veí, les de cada matí. Les que ja no fan ni angúnia.
Surts del llit d’un bot i veus que fas tard i ja no val la pena córrer i abans no se te’n vagi del cap agafes el paper que ja tens a la tauleta de nit i apuntes, amb lletra encara adormida, una sola frase.
En acabat et vesteixes, et pentines i et fas el got de cafè amb llet escalfat al microones. Te'l veus depressa, d'esma, sense notar ni el gust. Surts de casa i mentre engegues el cotxe comences a pensar en una excusa prou bona.

Això passa quan el despertador se’t barreja amb el somni i et quedes esperant al llit a que soni un post, un de conegut, un que fa dies que et ronda i no saps com resoldre.

Relats Conjunts

El conservador del MAU (Museu d'Art d’Ultramort) feia dies que hi donava voltes, però ja ho tenia força clar, per època i perquè eren pràcticament contemporanis. La pintura del tardà segle XIX havia d’anar junta a la sala groga per tant, tot just entrar s’hi trobaria el Retrat de Clothilde Beer de Hans Markart, al mig el quadre del noi i a l’altra banda Les espigadores de Jean-François Millet. També hi posaria, a la paret del davant, el Vagó de tercera d'Honoré Daumier i l’autoretrat de Gustave Coubert.

De matinada el conservador, abans de marxar, havia donat l’últim tomb a l’exposició, estava content del resultat, reunir tantes i tan bones obres d’art havia estat un esforç considerable, però havia valgut la pena.
Passejava lentament i tranquil·la, observava que tot estigués en ordre, va treure un borrissol de pols, va ajustar una porta, va centrar un cordó, no calia.

Quan va entrar a la sala groga va quedar glaçat:

- on cony és el noi?

Va recórrer el museu sencer, amb el cor accelerat, patint, esbufegant, havia de trucar a la policia, li havien robat el noi...

Quan va entrar al Saló dels Ben Nascuts on s’exposava la Sezession austríaca, allà enmig de l’Egon Schiele, Gustav Klimt, Oskar Kokoschka i Koloman Moser, un llambreig el va aturar, discretament penjat davant dels dos dibuixos de Klimt hi havia el noi amb un somriure sorneguer i complagut que el conservador mai no li havia vist.




Lliçó: Edu
Aquesta és la tercera aportació als Relats Conjunts.

Respostes

Per què l’Horatio del C.S.I es gira d’esquena i se’n va després de parlar?

Per què el jefe t’estima i et valora tant el dia que li dius que plegues?

Per què divendres haig d’assistir a una reunió on m’explicaran els objectius de l’empresa si ells no s’escolten els meus?

Per què la càmera es queda sense bateria quan tens la foto perfecta?

Per què la meva sogra diu maremangu en comptes de maremàgnum?

Per què l’olor i el color de mandarina és tant persistent als dits quan n’has pelat una?

Per què les òptiques no han creat un sistema on pugui veure’m com quedo amb unes ulleres noves?

Per què els de Zara són tan burros?

Per què un llapis d’Ikea, un pistaxo?
Per què ni la nou moscada, ni l'ou caducat, ni la ceba, ni el litxi quedaven prou bé?

Dove sono gli occhiali?

Després d’una primera experiència retornem al tema ulleres o millor dit a l’absència d’ulleres, perquè quan ets miop la vida canvia. Hi ha dos móns, el seu i el nostre. És com una mena de màtrix. Quan te les poses (pastilla blava) estàs al seu món, un món bonic i tranquil on tot té sentit i els codis són els mateixos per tots.

Però quan te les treus (pastilla vermella i welcome to the real world) t’has d’adaptar en tot.

Al matí et lleves i les busques. Sense voler les fots a terra, què trist és no trobar-les i a sobre patint, s’hauran trencat?.
Te’n vas a la dutxa i t'amorres al pot que has agafat per saber si t’estàs rentant el cap amb xampú o amb crema depilatòria. Els peus sempre te’ls rentes, des de dalt no els veus prou bé, i no saps la ronya que hi duus.

Després a l’hora de vestir-te les deixes sobre el llit i quan ja t’has posat el jersey, les has tornat a perdre i has d’anar palpant el cobrellit per trobar-les.

Surts a treballar, el dia és gris i hi ha boira... no, boira no n’hi ha, és que estaven brutes, però el dia és gris i acaba plovent i encara no s’ha inventat res per què les gotes llisquin vidre avall. Arribes a la feina i no pots calçar-te les ulleres de protecció perquè ja duus les altres i si te les poses les de veure-hi s’entelen. I del trepant salta una pedreta que et trenca el vidre. A part de cagar-te en tot el que és possible, descobreixes que t’has deixat les de recanvi a casa, no pots anar a cercar-les perquè sense ulleres t’hi veus menys que un gat de guix i et passes el dia esperant que et vinguin a buscar.

Com tots els miops, quan es treuen les ulleres, et poses guenyo i et diuen que tens una mirada interessant com la d’en Christopher Lambert a Greystoke, tu t’ho creus i vas de guais quan de fet tens “un oeil qui dit merde à l’autre”.

I t'acaben duent a casa mentre veus llumetes indefinides, i els teus veïns i amics pensen que ets un antipàtic perquè no saludes i quan et poses les de recanvi et mareges perquè tenen la graduació antiga i a sobre estan deformades i són un punt fosques, i què cony foto jo a casa mirant la tele amb ulleres de sol.

I te’n vas a l’ordinador i no enfoques ni a la de tres i plegues i te’n vas a dormir.

Demà: l'aventura d'anar a comprar ulleres

Idea i foto: Marta

Meme 3

Aquest me la passat l'Esteve.
1 - Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4:
zool., compost resultant de l’oxidació metabòlica...
...fabricació i de la deshidratació de l’àcid...
ajup ha “
2 - Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar?
Un got de les Fires de Sant Narcís del 2004 de color blau amb restes de llet a dins, la pantalla de l’ordinador, el ratolí, un bloc de notes, un llum, la impressora, l’ordinador, un pot de llàpissos, una caixa de cd’s verges i una altra de dvd’s, la finestra, el DIEC, el Xuriguera, unes tisores, un encenedor, la càmera de fotos, el mòdem, un plec de correspondència, un cd de la Dee Dee Brigdewater i un altre del Khaled.
3 - Què ha estat l’últim que has mirat per la televisió?
Els Simpson, ahir a la nit.
4 - Sense mirar, quina hora és?
19:20
5 - Ara mira, quina hora és?
19:18
6 - Deixant a un costat l’ordinador, què escoltes?
La notte non è più notte
Se non dormi accanto a me...
Dejà vu del disc Passi d’autore de Pino Daniele
7 - Quant de temps vas estar fora el dia que vas estar més temps al carrer?
qualsevol dia passo gairebé 10 hores al carrer
8 - Abans d’estar escrivint al blog, que estaves fent?
Canviar-me i berenar
9 - Què portes posat ara mateix?
Pantalons de xandall gris, la samarreta tronada més còmode que tinc, un polar i sabatilles. La roba interior també?
10 - Vas somiar ahir?
Suposo
11 - Quant de temps vas estar rient l’últim cop que vas riure?
No ho sé
12 - Què hi ha a les parets de l’habitació on estàs?
El calendari d’enguany que ha fet el meu germà amb fotos de Corea, un cartell on diu “koalas next 10 km”, un quadret amb miniatures de flautes de l’Equador, un rellotge que no funciona i marca les dotze menys sis segons, un dibuix de la Mariona i un de l’Aina, prestatgeries plenes de llibres, vídeos, lp’s, singles i cassettes (si encara tinc coses gravades en cassettes)
13 - Has vist alguna cosa estranya últimament?
Cada matí al mirall, just abans del crit.
14 - Quina és la última pel·lícula que has vist?
La guerra dels móns.
15 - Si et fessis multimilionari de la nit al dia què compraries?
Vida
16 - Alguna cosa sobre tu:
No m’agraden les anxoves, les faves i les cremes de verdures
17 - Si poguessis fer alguna cosa al món, independentment de la política, què faries?
Que tots fóssim negres
18 - T’agrada ballar?
M’agradava molt
19 - Què en penses d’en George Bush?
Com és possible que una cosa tan insignificant tingui tant poder?
20 - Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries?
Experiment científic número 1
21 - Imagina que, en comptes de tenir una nena, tens un nen, quin nom li posaries?
Experiment científic número 2
22 - T’agradaria viure a l’estranger?
Sí
23 - Què t’agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?
Em diria que m’he passat la vida equivocat, no hi crec.
24 - Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test:
Animaalada, Carles, Moni, Srta “Y” i Déjà vie...

Esperant

M’han pres el pèl. Quan va arribar ja em veia vivint a la lluna i pilotant una nau especial, travessant l’espai exterior i enfrontant-me a perills alienígenes amb la meva pistola stun i el meu intercomunicador.
Amb mi hi havia d’haver una senyora, de pentinat estrany i patilles pintades, que quan els ulls se li posaven raros es convertia en algun animal o bèstia estranya.
Hauria d’anar vestit amb una mena de mono arrapat de color gris amb una franja negra a les costures i semblant un Michelin ( bé, d'acord, això potser no em sap tant de greu).
Des del 1999 que m’espero els he donat nou anys més de marge i tot continua igual.

A qui he de reclamar?

Setmana vista

Aquesta setmana he vist un jardí ple d’ocells, tres puputs dalt d’un filat i un botiguer fumant dins de la botiga.
Un conill blanc al patí d’una casa i un de salvatge al pàrquing de l’hotel.
Un esquirol que duia una pinya, el gos afònic, una dona perduda i un obrer amb el bocata a les mans indicant-li la sortida.
Una aranya immensa i un xampinyó blanc en un pany de gespa verda.

He vist un ametller florit, un pi que tallava un carrer i una colla d’incompetents que n’havien tallat un altre.
Una prestatgeria caiguda i tot el que hi havia escampat a dins d’una furgoneta.
El somriure i el descans de qui ja ha pres la decisió i els nervis de qui està a punt de fer-ho.

Un cel gris fosc, un de blau i un altre vermellós.


Foto: Marta

Senyals

Em llevo de bon matí i vaig cap al bany. M’assec a la tassa i… sento al veí. Ell també és al bany. Sento com tus i escup. Ha de deixar de fumar.
Em vesteixo i al posar-me els pantalons em costa cordar-me el botó. El Nadal ha fet estralls. Hauré de fer bondat uns quants dies.
Surto de casa i agafo el cotxe, l’engego i el llum de frens del tablier s’encén, a més fa soroll quan freno. He de dur el cotxe al taller.
Vaig cap a treballar i a mesura que hi arribo començo a veure cons i màquines excavadores i formigoneres i gent amb casc i armilla groga fluorescent amunt i avall. Hauria d’anar frenant, hi ha obres.
A casa del primer client, trec el trepant de piles i a mig forat me n’adono que cada cop té menys força. Quan pugui posaré la bateria a carregar.
A l’hora de dinar al menú hi ha carn a la planxa o peus de porc. Algú m’està posant a prova.
Ja cap a la tarda la temperatura al carrer comença a baixar a mesura que el sol es pon. M’acosto al cotxe i em poso la jaqueta.
Al vespre a casa sento a una veïna anar pis amunt i avall amb les sabates de talonets. Que es calci unes sabatilles.
Assegut al sofà els ulls em pesen, el cap em cau. Me’n vaig a dormir.

En els últims quinze dies a l’empresa han plegat quatre persones. Com és possible que el cap no se n’adoni de que hi ha alguna cosa que no acaba de rutllar?

Per què, si tinc un cartell a la bústia on indica clarament que no vull publicitat, cada dia n'hi posen?

Si em van gravar la conversa a Gas Natural on em donava de baixa d'un servei d'on no m'havia donat d'alta i em cobraven dotze euros, per què ahir me'n cobren trenta-sis pel mateix servei?

Foto: Marta

Meme dels sentits

En Robertinhos m'ha passat aquest Meme. No fos cas, el faig a la meva manera.

1.- Ulls : Què t’agrada contemplar ?
Un t’estimo de bon matí
La cançó En s’estiu dels Antònia Font
La de la fusta quan crema a la llar de foc
Salsa de soja amb wasabe

2.- Mans : Què no pots deixar de tocar ?
Multiplicaré el teu sou per deu
Amunt un cel ple d’estrelles
Núvol (la llaminadura eh!)
Somriure el meu fillol

3.- Nas : Quina olor et torna boig ?
Nadó quan riu molt
Arrencar l’escorça dels plataners i fer-la miques
Sorra quan soc a la platja

4.- Orella : Quina cosa t’agrada que et diguin ?
Oh!
Raconets
Els nebots i nebodes passant-s’ho bé
La posta des del Caló d’es Mort a Formentera
Llençols nets
Aquell bultet que hi ha al final de la columna

5.- Boca : Què t’agrada mossegar ?
Buscar un petó al dit abans d’anar a treballar
Olor que recorda al talc del perfum
Cels de matinada
A ella quan dorm

I el passo a:

La Moni per passar-li el primer, la Bet per donar-li l'excusa, , a l'Adrià per què em dóna la gana, a qualsevol que li vingui de gust i a en Xexu que li agraden molt ;)

La Vache qui se tronx

A primer de bàsica fèiem classe de lectura, que era la manera de fer una mica de català sense que es notés massa.
La classe amb les finestres grans i metàl·liques, pintades de granat, i amb cortines que baixaven des del sostre, donava davant del taller on tenien un cent vint-i-quatre amb matrícula B-77777. Els nens amb bata de quadradets blancs i blaus i les nenes blancs i roses. La Senyoreta Angeleta dreta davant de la pissarra llegia una poesia sobre un forner:

…i el paster dins la pastera
fa una pasta de primera.

Va ser, que jo recordi, el meu primer atac de riure. No podia parar i com més reia jo més reien els altres. La senyoreta va fer-me sortir de la classe i anar al lavabo a rentar-me la cara. Però la frase retornava al meu cap:

…i el paster dins la pastera
fa una pasta de primera.

I tornem-hi a riure.
No recordo la resta de la poesia, només aquestes dos versos i encara ara em fan riure.

Efectes secundaris

Gràcies a déu que s'han acabat les festes o hauria pogut acabar molt malament...

Foto: Marta

Reis

Fa una estona, anant cap a la cavalcada, veia a l’Aina amb el seu fanalet patint, a l’altra ma hi duia la carta que no havia pogut donar personalment al patge. L’hi hem explicat que no calia patir, la deixaríem a la bústia i els reis la rebrien a temps. Hem anat a correus i ves per on allà no n’hi havia de bústia. Al final n’hem trobat una i hem tirat la carta. Al cap de molt poc, de lluny, ja es veien les sirenes però durant una estona, abans d’arribar allà on érem, els reis s’han parat. Tot ha quedat aturat esperant que la caravana reiniciés la marxa.
L’Aina s’ho mirava amb els ulls molt oberts, pendents dels caramels que llançaven, i mossegant-se els llavis. I m’ha fet molta enveja. Quan l’he deixada a la cantonada estava molt nerviosa.

I ja em teniu aquí, de matinada, esperant a veure si, per sort o casualitat, enganxo els reis entrant per la finestra, escrivint aquest post, nerviós i mossegant-me els llavis.

Bona nit de Reis.

Elis, elis...2

Jo ja puc esferificar, que és un verb que, com és possible!, no surt al diccionari del word. El Tió va cagar-me un kit d’esferificacions .

El tema és:
1- quan començaré a fer-ho i
2- qui serà el conillet d’Índies.

Ja tinc alguna idea per començar, la barreja de salsa de soja i wasabe, un berberetxu amb la salsa d’aperitiu del meu germà o la llet amb colacao.
Dels dos primers, ja n’hi ha, més o menys, referències prèvies, però el de la llet amb colacao és fruit de la meva ment malaltissa i maniàtica. En comptes de sucar el croissant al colacao el farciré d’esferificacions que petaran a la boca barrejant-se a dins. Així soluciono una de les coses que em fa més angúnia:
Trobar-me molles de croissant, ensaïmada o torrada a dins de la llet. De petit, i no tant petit, després de sucar la torrada em bevia la llet amb les dents tancades i així feien de filtre.

Tremola Ferran Adrià.

Gyps fulvus gasnaturalis

Feia molts dies que tenia pendents aquestes fotos, va fer-me molta il·lusió veure el meu primer voltor sense l’ajut d’en Fèlix Rodríguez de la Fuente.
En el món dels que miren ocells se’n diu un bimbo, crec.

Portaven estona sobrevolant-nos, quan van decidir parar a sobre d’un pi al costat mateix de la carretera. Vaig sortir del cotxe maleint no tenir un zoom i fent fotos com un boig perillós, esperant que les meravelles de la tècnica hi fessin més que jo.
Tot just després d’haver-les fet, amb la mateixa càmera, ja vaig veure que alguna cosa bonica en podria treure.
Han passat dos mesos i les fotos guardades a la carpeta fotos/camera/la mina esperaven pacientment el seu moment.

Avui he rebut una factura d’11 euros amb trenta-un cèntims (com m’agrada apostrofar números!) de Gas Natural en concepte de ServiElectric, un servei que jo no he contractat de forma conscient i sòbria. Hem trucat al telèfon d’atenció al client que, sense cap mena d’inconvenient i després d’informar-me que gravarien la conversa on jo em donava de baixa del servei, m’han dit que em tornaran els diners, que ja han cobrat, en un període de quinze o vint dies.
Els interessos de vint dies d’11 euros amb trenta-un cèntims no són gaire diners però multiplicat per...quants errors? Cinquanta mil?

Ves, no tenia cap imatge de Gas Natural però no sé que m’ha fet pensar que un carronyaire s’hi esqueia prou bé.

Mel

Se m’ha acabat l’últim somnífer, Trilogia de Nova York de Paul Auster, com que no sóc l’Anna m’estalviaré el comentari crític. Només diré que m’ha costat.
Què deia? D’això… sí, que he anat a buscar nous llibres i arribo a la llibreria i demano:
- Si menges una llimona sense fer ganyotes?
- Busca per Pàmies - em diu la llibretera - els tens per ordre analfabètic.
- No pot ser – penso – deu haver dit per ordre en alfabètic com en Clos o la sogra quan es beuen una cervesa en sense alcohol.

O a la mateixa llibreria on dues senyores, buscant regals pels fills, parlen del nou llibre d’en Ken Follet i una li diu a l’altre:
- El primer parla de la catedral de Barcelona i el segon de la de Pamplona.
I jo que no n’he llegit cap d’en Ken Follet, però em fa l’efecte que les bones senyores confonen L’Església del mar (que sí que l'he llegit) amb Els Pilars de la terra i intento explicar-ho i no me’n surto i acabo abandonant.

I és que aquestes coses m’encanten, com aquesta tarda, quan després d’un rot (no diré de qui) la sogra deixa anar:

- Ahir vam comprar el porc i avui ja rota!

I és que la mel de l'Abella Maia no està feta per la boca del porc.