B.S.O

Pentagrames desordenats en clau de torre porten silenci a la posta.

Doctor

Doctor no hi puc fer res, per més que m’hi esforci, per més teràpia que faci, per més que em doni pastilles de colors diferents, per més electroshocks, no ho puc evitar els blogs em persegueixen vagi on vagi...

Color

Gris de núvol, de cel apagat, de bernat al camp d’arròs i de pluja fina que cau. Marró de l’àliga que l’entoma enfilada al pal de telèfon.

Groc del rostoll de fulles amples i canyes dures esquitxat de vermell dels trossos de panotxa desgranats.

Negre del vol d’estornells que canvia de forma i de color. Tornassol. I s’aturen tots de cop i fan garlandes als filats.

Verd de l’herba mullada i agraïda, carabassa del sol que s’amaga i tenyeix l’horitzó de blaus i grocs.

Surfistes

Gris

Plouen del cel
agulletes fines
bocins d’hivern

Capvespre

He sortit a buscar sopar i m’he perdut en un capvespre de camins nous, de contrallums i de panotxes tancades i llestes per ser recollides. He vist llums que s’encenien i cels que s’apagaven, fruiters esgotats i ocells que volaven cercant un lloc per dormir. Rats penats fent piruetes i mosquits resistents. Un mur de pedra enrunat i un camp segat. He vist la pols que aixeca el tractor i una pluja d’arròs, camins d’aigua, cigonyes i mussols. He vist verds i grocs, vermells i grisos, blaus i liles...

Fins que m’ha atrapat la nit.

Malifeta

S’hi acosten directament, sense pors, sabent l’avantatge que els dóna la mida. L’altra dia ja s’hi van pixar al damunt, mentre veien com, a sota, diminutes corrien amunt i avall per protegir-se.

Són joves i als ulls se’ls veu la malifeta, la que han fet i la que faran. L’una porta agafat l’objecte, un tro. Era un tema parlat. - Què passaria si els poséssim un petard a l’entrada? - Ara ja el tenen i en tenen ganes. L’altra duu la metxa encesa. A casa no les deixen dur encenedors.

Ja han arribat. Al primer forat que troben hi incrusten el tro i l’encenen. Se n’aparten una mica però no massa, ho volen veure bé. A dins hi ha corredisses, alguna fins i tot s’enfila al petard que, ara ja encès, crema l’últim segon de metxa... Una potent explosió.

Trossets de paret, vidres, teulada i mobles surten disparats arreu. Al voltant i a dins de l’edifici destrossat els cossos morts o mutilats de vàries persones comencen a ser ateses per altres que han sobreviscut, el desastre és absolut. Hi ha morts per tot arreu. Desorientats els habitants que encara no entenen el què ha passat demanen ajut o criden o ploren.

Mentrestant des de dalt dues formigues joves, enormes i monstruoses contemplen l’escenari i marxen decebudes pensant que tampoc n’hi havia per tant.

- Haurem de buscar un petard més potent.

Basat en una idea que havíem tingut amb l’Edu fa uns quants anys.

Què passa!?
volia fer un fora pistes...

Ombres xineses

Una flor no fa estiu però... un bolet fa tardor?

Als vorals ja no hi ha campanetes de cua dolça ni panellets verds. Els fonolls comencen a pansir-se i ja no tenen brots tendres.

El gos afònic que bordava a l’altra banda del barri tampoc no hi és. A sota un ametller, al costat del marge, hi ha un munt de pedres i pinyes.

La olor empalagosa de la figuera, de figues obertes al sol carregades de mosques pesades i abelles.

Dragons de nit cerquen les últimes arnes, camuflats busquen l’escalfor d’un llum dos en un, recer i esquer.

Paciència

Durant un breu instant,
la natura,
obre camins del mar al cel.

Dijous

Matí de boira i lluna.
El riu no es veu i una àliga damunt el camp aferra la presa. Estan tornant com cada hivern.
Una campana de lluny toca. És mig quart d’onze.

Un escampall de plomes grises. Són petites i rodones, restes d’un àpat.
Saltamartins d’ales liles fugen dels meus peus.
Fils de teranyina es fan visibles a la llum del sol, reflexes diminuts que pengen d’un pi.

Un cistell ple de cucs. Granotes mortes.
L'heura vermella creix a recer del sol, darrere el pou.
Magranes obertes i olives.

Tinc ganes que faci fred i tot s’adormi.

Miro a terra
som arbres a la tardor
perdent les fulles

Flocs confusos
vermells i negres
embullats amb la pols

Pingüins

S’hi ha d’entrar a poc a poc, primer les cames entre els turmells i els genolls, després asseure’s ben lentament, deixant que el cos s’hi acostumi per acabar ben estirat. El pit i el cap sempre en queden a fora, però de tant en tant van entrant.

Música de fons, suau. Dues espelmes d’olor i el llum tancat.

Un núvol i un edifici al capvespre. Gotes que fan missatges a les parets. Una nau espacial s’espera a l’hangar per poder sortir. Una illa. Entre boires apareixen les ombres de dos pingüins mirant el cel. Regalims avall. Picor.

Fi.

Foto: Marta

Ànec

Arròs bullit, poma ratllada, torrada i aigua amb llimona i sucre.
Primperan, paracetamol i molt sofà.

Golf

La curiositat i les ganes d’aprendre converteixen el fet quotidià es una aventura. I l’aranya de les pessigolles t’atura el plor per fer-ne joc. Quan el llum vermell sigui verd podràs tocar-ho i ho faràs tu sol que ja ets gran.

Una pedra de moldre fa de taula, te un forat al mig i s’aguanta a sobre d’un piló de ciment amb pedres incrustades per fer-ho més rústic.
A terra hi neix un gessamí que s’enreda a la tanca metàl·lica. Ara que és fosc se’n sent la olor.

Em desperto amb tretze pàgines i una música horrible i em pregunto per què s’ha de celebrar res fent mostra de la força que no es té. Com el fatxenda que amenaça amb el pal que no sap usar sinó és amb el dèbil.

Sembla que cauen quatre gotes i la plaça s’omple de xiscles. I mentre m’espero retrobo cares de noms oblidats i me n’avergonyeixo. Sempre he estat dolent pels noms.
El nas pelat no hi és, però hi veig el passat amb barba i panxa.
Fem una cocacola que hauria de ser d’ampolla parlant de golf i de forats, sobretot de l’últim.

Al costat de la porta n’hi ha quatre que seuen a terra i sota el pont tres que posen els peus a l’aigua i juguen amb canyes i pedres.

Tonto

He arribat a casa després de sopar, he obert el correu i he trobat els vostres missatges. El teu duia en arxiu adjunt. L’he obert i he estat mirant cada un dels dissenys i m’han agradat molt, però de cop i volta me n’he adonat que tot plegat m’agradava molt, perquè hem fet una cosa bonica.

I no sé pas vosaltres però jo de vegades em poso tonto i ves... ho he de dir.

Esgrima

Darrere la màscara d’esgrima hi ha un rostre que riu sorneguer. Vigila una porta tapiada, un llum de roda de carro i un balcó amb geranis.
Darrere de l’altra màscara hi ha un rostre vell que té cura fent poc soroll. Vigila quatre portes de fusta fosca i un armari de joguines.
Darrere les màscares d’esgrima hi ha vellut vermell massa vell i polsós.

Relats Conjunts

Al finalitzar amb victòria el seu setè Grand National amb el cavall Esvelt, l’ex-ciclista i actualment jockey Lance Armstrong, va dir als periodistes reunits a la sala de premsa de l’hipòdrom d’ Aintree:

- Puc afirmar amb tota rotunditat que ni ara, ni en el passat, ni jo ni el meu cavall em pres mai cap substància dopant il·legal.

Una altra proposta als Relats Conjunts.

Boira

La boira és tan espessa que no deixa veure ni la vida, i la vida ara comença a ser ocre, vermella i marró.
De matinades fosques i tardes curtes i fresques.
De fulles voleiant i aigües fredes.
De llums carabasses i humitat, mitjons, màniga llarga i cobrellit.
De segar l’arròs i magranes obertes i vermelles. De tramuntana, pomes i ocells.
D’ombres llargues i llum suau.
De descans.

Espera

Va ser una època feliç, de bromes i xerrades, de companyia i festes, d’aigua i de foc, de jocs i corredisses, de soroll i de calma, de vigília i de somnis.

Després van marxar, com tots, com sempre, i els va enyorar. Des de la casa estant, quan els veia passar els cridava. Ells quedaven parats, es giraven, buscaven i no el veien. I fugien, carrer avall. A ell també li hauria agradat córrer, però no podia i darrera la finestra tancada va continuar esperant que tornessin a passar. I encara espera.

Fusta

Tres llums càlids dins de tres poms i un a fora. Esferes daurades contenen petits mons.

Mons d’ulls de fusta que segueixen mirant-me fixament, com cada nit, tristots com sempre. I torno la mirada esperant una aclucada que mai no arriba... afortunadament.

Verds, grisos, vermells i blaus a terra. Rínxol verd i groc al sostre.

I deixo que vingui a poc a poc mentre lentament i pausada m’enfonso i m’acompasso. I els petits mons s'apaguen i potser els ulls de fusta es tanquen, però no ho veig.

Ja vinc.

Mentides

Una lluna en quart minvant,
pluja suau
estels brillants i supernoves,
tecnologia,
moviment continu.

Llaminadures i normes,
llum de dia i anuncis,
jocs de guerra.

Paraules, notícies i polítics.

Temps de dormir.

aquell dia el silenci
va fer enyorar
les seves presències

HCS

Trist?
Decaigut?
Deprimit?

La Falsk lycka company Inc. els ofereix en exclusiva mundial el revolucionari Happiness Control System. Oblidis dels problemes amb l’HCS. Felicitat garantida o li tornem els diners. Milions de persones ja han confiat en l’HCS i ara gaudeixen d’una felicitat completa, total i alliberadora. Deixis seduir per l’HCS i rigui per sempre més.

Pateix per la hipoteca? HCS
Per la crisi? HCS
Per la feina? HCS
Per la fam? HCS
Per la guerra? HCS

Amb unes hores al dia felicitat garantida la resta de la seva vida. I pel preu d’un n’hi regalem un altre per que no hagi de compartir el seu amb la seva família.

No pensi i compri ARA l’increïble HCS.

Aquest producte afecta el cervell. No recomanable a persones amb consciència. Pot provocar alteracions irreversibles i convertir-lo en un idiota. Falsk lycka company Inc. no es fa responsable de l’ús indegut.