Viajas para romper con aquello que te quita el aire. El mirarlo desde lejos es lo que tiene. Paseas de su mano y ves “orenetes” y te pregunta por qué llevas las uñas de color negro y sigues andando. El sol te da en la espalda y curioseas sus libros y escuchas su música y respetan tus silencios y duermes y lo aplastas y te dispara con su rana.
Ella sonríe con su pelo rojo y se alegra de que hayas venido. El la quiere con locura.
Hoy me ha enterrado en la arena y sus siestas huelen a chocolate. Se enreda en mis brazos y formamos una pieza de dominó.
Ya casi no quiero volver. Mi tarde de momentos llega sin pedirla y Antonia Font me lo recuerda y hablamos del futuro y las duchas borran la sal.
Cuando las cosas bailan tan sólo hace falta escuchar: Moni, m’ esperes?
Juguem a fet i amagar a les columnes de la plaça i rius, el teu riure em posa de bon humor saps. Et tapes la cara i no et veig i corro i t’espanto i tornes a riure i m’omples.
Anem a veure els gegants i no et fan por i m’agafes fort la mà i no t’hi acostes massa.
M’ensenyes que una esgarrinxada es cura amb un petó i creus amb mi i et deixes seduir per un iogurt.
Caus del meu llit i pateixo, avui amb qui dormiràs?
I mentre dorm compartim passeig, xerrada, alegria i blogs. Rius i et tapes el nas, no fos cas que l’alegria se t’escoles avall. Roms i bolquers, gintònics i glopades, mexicans i cigarrets al balcó, sopars de pasta i sobretaules llargues a canvi de son a la feina. Sense cap mena de dubte un bon preu.
Moni & Jordi
Una gramola, un càntir trencat i un piano de paret amb dos canelobres per poder llegir les partitures.
Dos esquirols juguen a cuita amagar a un gran pi, tant esverats estan que ni m’han vist, palplantat a menys de tres metres, veient com pugen i baixen arrencant l’escorça que cau. Aquesta és la fressa que m’ha fet sortir d’on treballava.
Quan comença les toves de les escales les van absorbent, una a una desapareixen com per art de màgia. A la barana de ferro rovellat s’hi acumulen a sota. Hi passo el dit i sento com la seva fredor rellisca pel dit i la mà avall cap al canell.
A la sala d’espera un noi xinès seu amb cara de dolor mentre una noia , també xinesa, parla en castellà rudimentari amb un home d’uns cinquanta-tants anys que li explica que probablement al noi li hauran de posar un tub gola avall per veure amb una càmera que hi té a l’estomac. El noi se’l mira amb cara d’espant i l’altre diu que li posaran un spray anestèsic que li adormirà el coll.
L’estàtua de la llibertat del Planeta dels simis a dins d’una peixera sense peixos. Rondo i penso que hi ha gent que no hauria hagut de deixar d’usar anticonceptius i tot seguit em fa vergonya el pensament. Malgrat la vergonya me n’adono que tan malament no ho estem fent.
Tornem a les males maneres, a engegar a la gent sense miraments, sense opció a la rèplica. Senzillament demà no cal que tornis i punt.
Baixa les escales costerudes ben d’hora, quan els carrers encara són nets i polits i els seus peus deixen petjades noves a la humitat de les rajoles. Camina fins al passeig i sent els mosquetons picant als màstils. Lluny un vaixell torna de feinejar tota la nit envoltat de gavians cridaners. Un mercant amarrat comença a moure càrrega i ella arriba a la passera de fusta.
Un dia d’estiu et lleves i com sempre et vesteixes, prens el cafè i vas a treballar. Reculls els fulls del dia i vas fent, com sempre. El matí acostuma a passar de pressa, esmorzar a l’ombra, visites que hi són i altres que no. Dines més o menys a la mateixa hora i poc o molt amb la mateixa gent.
Avui, em dius, ha estat un dia vitamina sol, de passadissos de cent metres, banys de dues hectàrees, cuines Exxon Valdez, menjadors polsosos i habitacions amb llençols nets. Ritual de visites de satisfacció immediata i resultat efímer. Llàstima però que al Caprabo ara mateix amb cent durets fas poca cosa.
Croissants i ensiamades amb Ray Coniff i La Trinca i voltar el parquing amb bicicleta cantant La fiesta de blas i Un rayo de sol. Després ja venen les golfes que es movien i Nowhere man i Suspicious mind. Descobrir el Beat it a França i Hotel California i un tall al braç.
