The Police a Barcelona

Dia zero, ja hi som. Sortim de Tiana a tres quarts de sis, la sogra surt a veure’ns com marxem (quan teníem 20 any la mama no ho feia) Comentari envejós abans de sortir: - total per anar veure tres vells que deuen anar de viagres – Enfilem cap a Barcelona, aparquem sense problemes i apropet. Som quatre a saber A, B, C i D. Tan bon punt arribem a l’estadi entrem sense problemes. E, amb qui havíem quedat s’està esperant a que F arribi per entrar. G arribarà pel seu compte i ens trobarem a dins.

Ja som dins, un quart de set, primeres dues birres petites , 7 euros. O m'emborratxo aviat o no pago la hipoteca. Les Samarretes a trenta o trenta-cinc. Baixem a la pista de l’Estadi Olímpic. Ens acostem a l’escenari. Hi ha un tancat a primera fila. Iaios com som pensem que és per qui ha pagat més... però no. C que no té manies s’acosta a l’entrada i descobreix que és de lliure accés.
Som a la gàbia falten tres hores. Truquem a n’E per explicar-li. Ja ve. Estem asseguts a terra a uns sis o set metres de l’escenari. E, F i uns quants parents arriben, ens trobem. G ho fa al cap de deu minuts. Els teloners 1 ja han començat, la gent ja està dreta. Comencen els Fictionplane (teloners 2). Ens han dit que és el fill de l’Sting. I sí.
Qui li ha fet els deures al nen?

Quan ja fa una estona que toquen A es comença a trobar malament, la última frase és: - sortim d’aquí m’estic marejant – A es desmaia. Mentre C i B l’agafen, D agafa les ulleres que perillen i ajuda a C a treure A d’allà. A recupera la consciència i s’aixeca, D la treu d’allà. Hi ha molta gent. A mig camí A torna a desmaiar-se. D l’agafa, es gira buscant a B i C que no hi són. D que no està per gaires trotes es gira per poder arrossegar A fora de la multitud. Però un pes mort és un pes mort. Per tothom?... no. Enmig de la munió de gent un desconegut (*) agafa A en braços i juntament amb D surten de l’ofec per deixar A a terra que respiri. Ben bé com en Kevin Costner i la Whitney Houston a “El Guardaespaldas”. A, que ja s’ha recuperat, seu tranquil·lament. En aquell moment arriben B i C que s’havien quedat buscant les ulleres. Mentre D agraeix al casteller desconegut l’ajuda i B s’ocupa d’A, C se’n va buscar uns bocates i unes birres, que entren de conya i recuperen definitivament A.

Amb mitja hora de retard s’apaguen els llums. Comença a sonar Message in a bottle. L’escenari senzill, fosc, sona de conya. Estem molt a prop. Continuen amb Sinchonicity II, s’encenen tots llums i pantalles de l’escenari i a un, que no és de pedra, li cau la llàgrima, pell de gallina i aquell no sé què tinc que estic tan bé. Les cançons van caient l’una darrere l’altra, un Walking in your footsteps brillant, l’Steward Copeland jugant amb la percussió, el Truth hits everybody més lenta que l’habitual i un Hole in my life amb un toc de Hit the road Jack. Walking on the moon (llàstima del núvol que la tapava), Can’t stand losing you, Roxanne, Every breath you take, King of pain, per acabar amb el Next to you. Gairebé dues hores i nosaltres hi érem. I deixeu en pau l’Andy Summers que té l’edat del meu pare.

Òstia que bé!!!!

(*)Gràcies Fèlix Miret
Fotos: Edu

Nervis

Ahir vam anar a buscar bolets i bé, aquí en teniu el resultat. Un rovelló guapo eh? Peró pocs, la majoria cames de perdiu, algun fredolic i unes quantes llanegues.
Avui no he fotut ni brot, ni ganes de fotre'l. Coses de les vacances.
Demà d'aquí a poques hores estaré entrant a l'Estadi Olímpic.
Serà un altre gran concert des de ... ufff, ni me'n recordo. El concert dels Police era dels de falti enmig de molts tengui i em fa il·lusió, en tinc ganes i em fa por.

Operació BP

Dos individus (A i B) amb mono de treball i una enorme tortuga de florida (Taxemys scripta elegans) entraran a l'OSG de MEG (Can Cadena pels amics), mentre un tercer (C) amb vestit de carrer i posat kumba ho farà un minut més tard.
Dies abans un o dos individus, depèn del tamany, hauran entrat al CRARC per endur-se'n una tortuga de florida (Taxemys scripta elegans) que haurà de ser lliurada a A i B.
Mantre C prova d'endur-se'n un bolígraf, cosa altament sospitosa per un individu amb posat escolta i vestit de carrer, A i B s'hauran introduit a les dependències, buscaran la foto de tamany natural on Mossèn Batlle es neteja les ulleres. Un cop localitzada la despenjaran i substituiran per la tortuga de florida (Taxemys scripta elegans) que clavaran a la paret amb posat seriós i evidentment netejant-se les ulleres. Mentre C entretén a tot el personal, A i B aniran a buscar la Conxita que haurà de firmar un albarà conforme A i B es tornen a emportar a Mn. Batlle.
Un cop fet tot això A, B i posteriorment C sortiran de l'OSG de MEG. A i B decidiran qui es fa càrrec de Mn. Batlle i C (si ho ha aconseguit) pot quedar-se amb el bolígraf. A finals de novembre si tot va bé es reuniran, amb la resta de la organització, a Biescas on es posarà a votació el destí de Mn. Batlle i la possible recuperació de la Creu de Sant Jordi.
Si algú se'n recordés tard o d'hora s'hauria de trucar al CRARC per avisar-los de la presència d'una tortuga de florida (Taxemys scripta elegans) a l'OSG de MEG.

Però el més important, la clau i el perquè de tot plegat és: tindrà l'Edu entrades pel concert de Police del proper dijous?

P.S: Edu, seria força interessant (si pot ser) tenir l'imatge de la tortuga de florida (Taxemys scripta elegans) netejant-se les ulleres.

Fa vacances

Llevar-me quan s'acaba la son.
Notar el gust del cafè amb llet i beure-me'l assegut.
No menjar entrepans per esmorzar.
Vestir-me sense calçotets.
Dutxar-me tranquilament i lenta a mig matí.
Dinar "céréales gourmandes", Ebly i pasta.
Veure Els Simpson's.
Estar-me a l'ordinador mentre fan El cor de la ciutat.
Enviar SMS de ràbia als amics.
Berenar.
Pensar en què faré demà i decidir que no res, o sí res.
Mirar els infocomercials a les tantes de la matinada.
Preparar-me un gintònic en dimarts.
Allargar els somnífers tant com vulgui.
Escriure posts a quarts de tres de la matinada.
Somiar.

En s'estiu

Us vaig comentar que estava de vacances oi?
Aquí en teniu unes de perfectes, que enguany no toquen però el que ve...

Testament

Avui hem anat a fer testament. No és que tinguem cap mena d'intenció de morir-nos, si més no, ara per ara, però com deia la iaia - no quedaràs per llavor - i val més deixar-ho arreglat.
Total que hem anat a ca la notària. I aquí comença la paranoia. Que si jo em moro abans que tu o després que tu, que si legítimes, si fills o no fills, nebots haguts i per haver, i la mare que ens va parir a tots plegats.
La qüestió és que quan ja el teníem redactat, inocent de mi, se m'acut preguntar:

- Suposem que en un accident jo palmo de seguida però ella tarda dues hores? La cosa llavors com queda? -

Hem refet el testament, tenint en compte la contigència palmatòria temporal i l'hem donat per bo. Tot plegat, per mitja horeta de feina, una dotzena d'A4 impressos a doble cara (inclosos els primers esborranys descartats) i una signatura ens han fotut setanta-cinc euros i hem sortit d'alla amb un testament sota el braç (i jo de gran vull ser notari).

Ara bé. No hauria de ser el notari o notària qui ens posés al corrent de com queden les coses? D'explicar-nos les conseqüències del testament que estem a punt de signar? I si no ens n'haguèssim adonat i (toquem ferro) al sortir de la notaria s'hagués produit l'accident suposat?. Ara tindríem una part de la família pensant que un de nosaltres dos era un mal parit.
I com que els morts no reclamen...

Segon Nitrato: a la Plaça del peix de Torroella.

Heroi,coses i ...

Si aneu aquí trobareu un test una miqueta friki on en francès o anglès haureu de respondre fins que us diran a quin heroi de pel·lícula o de sèrie de televisió us assembleu. Com a heroi de pel·lícula a mi m'ha sortit en Neo de Matrix ( com un ou a una castanya) i per la meva vergonya m'identifica amb el vigilante de la playa (Mitch Buchannon) en l'apartat de sèries.
Amb aquesta barreja que em quadra força (Neo + David Hasselhoff = Xulo piscines) no m'estranya gens que l'Arnau, el meu fillol, plori desconsoladament cada cop em veu.
Com a coses faré una presentació. Aquí al costat hi trobareu un enllaç que es diu "El Rocar de Tiana" un nou bloc iniciat pel Big Boss. Mireu els cognoms i treieu les vostres conclusions.
Davant d'aquests dos fets tant lamentables només em queda una opció per desquitar-me... Faig públic al món que estic de vacances. Les he començades avui. Us faig ràbia?

Fotos

Tal com us deia ahir, aquest cap de setmana hem estat al Visa Pour l'Image a Perpinyà. És una exposició de fotoperiodisme repartida per tota la ciutat que val la pena de visitar. S'acaba el diumenge. Aprofitant que estàvem per allà vam fer un dinar-berenar (el primer plat a les dues i el segon i les postres a quarts de cinc) que no va merèixer propina.

Quan surts d'una exposició de fotos passa el mateix que de petits quan sortíem a jugar després de la pel·li del dissabte, tots volíem ser "el bo". Surts de l'exposició amb la càmera volent fer bones fotos i ho proves, ho intentes i entens perquè ells tenen fotos allà penjades i tu no. També cal dir que quan portes cinc hores de fotos, ni et semblen tan bones ni tan ben fetes. Si hi aneu cal que us calceu còmodament.
Per cert el títol de la foto penjada és: Foca lleopard assetjant la presa. I me l'he jugada.

Vestit jaqueta

Avui toca història del xulo piscines. Té a veure amb la roba que duem habitualment.
L'uniforme de xulo piscines consisteix (com ja us he dit alguna vegada) en pantaló gris amb unes lletres brodades i samarreta groga amb coll i tres botons (tipus Lacoste per entendre'ns) amb els logos de l'empresa també brodats un a sobre de cada pit. La roba interior és de lliure elecció.

L'uniforme de recepcionista consisteix en vestit jaqueta blau marí amb camisa blanca. El logo de l'establiment a recepcionar està brodat a la jaqueta. En aquest cas no sé si la roba interior és o no de lliure elecció.

L'uniforme de pintor consisteix en pantaló curt o llarg blanc, samarreta variada (generalment amb publicitat d'algun establiment o marca del ram) i jaqueta també blanca. La roba interior serà blanca?

Quan arribes a algun lloc a fer una feina se suposa que els indigenes n'han de saber alguna cosa.
Arribo, aparco, vaig a recepció, ningú no en sap res. Com que sembla ser que l'únic que sap que s'ha de fer sóc jo demano que m'obrin les portes. La del vestit jaqueta com si sentís ploure, el pintor m'envia a la porta i alla m'espero a que vingui a obrir. No ve. Torno a la recepció, la del vestit jaqueta segueix sentint ploure i a sobre m'esbronca per deixar el cotxe al mig. Responc que no l'he deixat al mig que estic mirant de fer la feina que ells m'han encomanat i que no pateixi que per segona vegada ja m'espavilaré tot sol. Ella em mira malament i jo marxo amb cara de "hi ha gent que està al món perquè hi ha d'haver de tot". Trec el cotxe del "mig" i vaig a la recerca del pintor.
El pintor ha obert la porta de la sala de màquines i s'ha quedat tan ample. Li demano que m'obri la porta del carrer per poder accedir al recinte. Va a buscar la clau. Torno a la porta. Al cap d'una estona arriba el pintor, que li sap greu, no troben les claus i haurem d'enfilar-nos. Li diem que no pot ser, duem força pes i ens haurien d'obrir la porta. - És que jo sóc pintor - diu, ensenyant-me la roba que duu. Reiterem la necessitat de les claus (malgrat sigui pintor) i el de blanc marxa amb cara de " hi ha gent que per no treballar...".
Quan ja hem descarregat les coses de menys pes enfilant-nos arriba triomfant amb la clau i ens obre.
Conclusió: depèn de quina roba bloqueja les neurones.

P.S: Aquest cap de setmana amb la Marta i l'Edu vam anar al Visa Pour l'Image i val la pena s'acaba el diumenge. Ja us en faré cinc cèntims.

Avui

Avui he vist un gos poruc i afònic, una politja rovellada, un ferradura (rovellada també), un apagallums, un senyor que feia un sodoku, una mosca amb els ulls vermells, una iaia descalça, la cama d'una nina de plàstic amagada entre la pinassa, un rellotge de sol, un peix blanc amagat sota una teula i un de vermell sota un nenufar, un mosso d'esquadra parlant pel mòbil mentre conduïa, un sabater (dels d'aigua), un llargavistes, d'aquells de monedes, en una casa particular, un vaixell mercant descarregant al moll, un conductor emprenyat amb qui ha faltat molt poc per xocar... i com m'agrada quan s'acosten les vacances i puc tornar a mirar el mòn.

Catering Hepburn

L'Edu pregunta, respecte a l'últim post, si jubilo les botes o la meva vida d'excursionista. La meva vida d'excursionista està jubilada de fa uns quants anys. Fa temps que em vaig passar al sector "seiem al bar amb un martini i uns boquerons mentre aquells pringats s'enfilen muntanya amunt que tard o d'hora ja baixaran".
Les úniques caminades que faig són per anar a buscar algun bolet.
Evidentment me'n comparé unes altres, ja que, com sabeu, a l'hivern no sé anar amb cap altra cosa als peus.

Fet l'aclariment, canvio de tema. L'altre dia em van comentar que havien vist una furgoneta d'una empresa de catering. Fins aquí tot normal. El millor és que es deia Catering Hepburn. Ja aviso que només pel nom si un dia en necessito una els triaré a ells. Els he buscat i he vist que són de Cabrera de Mar.
Al costat de Torroella n'hi ha una altra que es diu Ocitània, es dediquen a ... bé, mireu la pàgina web. Suposo que n'hi ha moltes més d'aquestes amb nom divertit, com la de la foto que vam veure a Perpinyà. Si en sabeu més afegiu-les.