27 de Setembre Barcelona The Police

Sona el despertador a dos quarts i mig de sis, collons quina son. Vestir-nos amb cara de zombi, prendre un cafè?... no hi ha temps. Hem de sortir cagant hòsties cap al caixer. A fora no hi ha ningú i fa un punt de fred.
Arribant al caixer se’ns fan les sis en punt, just abans truquem al servicaixa. Les línies estan col·lapsades. Arribem al caixer, hi ha en Lluís i una dona. El caixer on hi ha en Lluís no respon, l’altre no serveix per comprar entrades. Esperem mentre truquem com a possessos al servicaixa, no hi ha manera. És un quart de set. Rebo un missatge de l’Agustí: A Vilanova tot penjat.
N’arriben tres més al caixer. En Lluís trenca la mitjana, ell que no ronda els quaranta cedeix el caixer a la dona que prova de treure entrades sense èxit, el primer pas és fàcil però a l’hora de pagar es penja i al cap d’una estona escup la tarjeta de crèdit.
Són dos quarts. La dona es rendeix i marxa. Continuem trucant, res de res... alguna vegada en comptes de línies ocupades comuniquen. Els tres que han arribat al final ens demanen el telèfon. Els hi donem amb recança. Mira que si ells ho aconsegueixen... però no, a més comencen a cansar-se.
Són tres quarts, el mòbil de la Marta es queda sense bateria, només queda el meu. Els tres es cansen i pleguen, quedem en Lluís i nosaltres. En Lluís només en vol una. Però ens deixa provar-ho. Fem un pacte:- ho provem nosaltres i si ho aconseguim te la traiem per tu -. Juguem a dues bandes telèfon i caixer, no hi ha manera. La policia que ja ha passat abans ens mira amb sospita.
Són les set, en Lluís comença a cansar-se. Ho torna a provar ell en solitari. El telèfon no respon segons el missatge de la pantalla “sin conexión” o “ocupado”. La policia torna a passar mira el meu cotxe, la moto d’en Lluís i a dins el caixer. Envio un missatge a l’Agustí. No respon. A mi se m’acaba el temps hauré d’anar a treballar.
És un quart de vuit, segueixo provant-ho al caixer, no hi ha manera. Ara la pantalla es queda en blanc i no et deixa ni entrar. La Marta fa un bot... té línia!!!. - Bon dia voldria sis entrades...-
Dues seran per en Lluís.

La tirania dels cotxets

Que bonic és anar a Girona el dia de Sant Jordi a passejar.

Tot plegat que ahir era el meu sant i vam anar a passejar i a exercir de catalanets cívics participant de la diada no oficial i treballada de Catalunya.

La cua per entrar a Girona va ser la més gran que hem fet des que vivim a l’Empordà. Al final aconseguim aparcar i anem a la Rambla que estava com un ou, amb una gentada d’escàndol intentant trobar un racó on poder comprar un llibre o una rosa. Valia tot per trobar un tros davant la parada de llibres (excepte a la llibreria de la Generalitat que estava buida) empentes subtils, colzes discrets, fintes elegants, tallades sorpreses, tot molt cívic i amb un somriure.

I vet-ho aquí que decideixo fer una queixa:

El fet que tinguis un fill o una neboda o la neta que va en cotxet, perquè no camina o no li vaga de fer-ho, no et dóna dret a utilitzar el cotxet i la criatura com a arma d’assetjament o ariet per obrir-te pas entre la multitud, perquè com tornis a clavar-me el cotxet als genolls agafaré la criatura, te la fotré als braços i cardaré el cotxet al riu. I no és una amenaça, que com deia aquell qui avisa no és traïdor, és avisador.

Vam acabar la bonica jornada amb quatre llibres, una rosa, dos shawarmes i un felafel.

Ja tenim internet

Ja era hora, després de gairebé un any i mig, ja tenim internet. I no us pensessiu pas que fos per obra i gràcia dels senyors de telefònica, no, que porten més d'un any tenint-nos penjats i sense telèfon, és per obra i gràcia dels senyors de Vodafone i de la connexió a través de línia de mòbil. Tot plegat ahir vam anar a Palafrugell, vam comprar l'aparatet i a les dotze de la nit ja teniem internet. I és que estàvem cansats d'esperar i mira... la diferència tampoc és tanta i als de Vodafone només els hem de ser fidels un any i mig. Pitjor que la hipoteca no és, oi?

Per celebrar-ho ens penjem... les nostres fotos, lleugerament retocades (oi que sortim afavorits?) per gentilesa d'aquesta pàgina web que hem vist al blog d'en Ramon.

A partir d'avui tornem a entrar al món internàutic. Els nostres posts seran més freqüents i suposem que els vostres comentaris també.

L'estiu s'acosta

Avui m'he passat molta estona connectat, fèia molt temps que no ho estava. He estat perdent-me anant amunt i avall i recuperant pàgines que havia visitat habitualment ja fa... dos anys!!!

He retrobat la gent d'Astramat que tenen coses molt guapes, dissenys interessants, fonts gratuites i una aplicació que es diu vox pújoli. Si us agrada el Minoria absoluta us farà gràcia.

Seguintla pista he anat a parar a La pàgina d'en Txus on hi ha software en català i coses curioses.

I ja per acabar demà passat a les sis del matí es posen a la venta les entrades pel concert dels Police del 27 de setembre. Ja tenim el dispositiu muntat: dos mòbils i tots dos a la caixa de Torroella. Per altra banda, a Vilanova, l'Agustí, mòbil en ma, també serà al servicaixa. Si ens surt tot bé tindrem 12 entrades si no hi haurà òsties per aconseguir-ne. Que aquell hi faci més que nosaltres.

Com podeu i podreu veure continuarem amb la nostra batalla particular. És l'únic que ens queda.