Han tornat les àligues, els bolets i l'emprenyamenta.

Amb el fred (és un dir) i la tranquilitat, han tornat les àligues. Durant tot l'estiu no sé si per les presses i l'stress no les vèia, però ara se'n tornen a veure moltes. Qui diu àligues diu rapinyaires. Quan s'agafa la carretera de Torroella a Parlavà o la que va a Pals es van veient a sobre dels pals de telèfon, dels arbres o dels rotlles de palla que hi ha escampats pels prats.

Del tema bolets anem fent. De moment hem triomfat amb rossinyols, camagrocs, llengües de bou i alguna trompeta. El tema rovelló-pinetell ha estat més escadusser, bàsicament un i mig i un respectivament. N'hem collit per menjar, repartir i congelar (del altres).

I ara l'emprenyamenta. No té res a veure amb els temes bucòlico-gastronòmics, però avui és l'aniversari del Quico hem anat al Toys 'r us i ens n'hem adonat. Vivim en un pais de fireta. No hem pogut comprar cap joguina en català, totes les joguines que parlen ho fan en castellà i portuguès o portuguès i anglès. El Quico no pot tenir una joguina que li digui en la seva llengua, la única que de moment ha sentit, que aquell dibuix que veu es una pilota o una granota. A sobre els únics cartells que hi ha en català són el que indiquen l'horari i el que diu amb quines targetes de crèdit s'hi pot pagar. A sobre porto dies fent una prova que consisteix en donar la volta sencera al dial de la ràdio del cotxe a veure si trobo alguna cançó en català... i tampoc.

Això sí els impresentables de ciutadans diuen que el castellà és una llengua maltractada a Catalunya i treuen tres diputats al Parlament de Catalunya.

He provat d'entrar a la pàgina de Toys 'r us per deixar-hi algún missatge però no hi ha l'opció. No se perquè però tinc la sensació que avui serà l'última vegada que hi vagi.

dissabte, de novembre 11, 2006

Confonent el turisme amb la immigració i la posta ( i Part 3)

N'hem recordat una altra. Anem al Caló, fa un dia bonic, és diumenge, hi ha força gent però hi ha lloc. Ens posem al costat d'una noia argentina que ens demana el diari. Apareix un guaperes amb guitarra i decideix que precisament aquell diumenge començava el seu particular Me in the beach touching the balls world tour i s'arreca a cantar com si li anés la vida. Decideixo aillar-me. M'enxufo els auriculars i poso Antònia Font. Sona En s'estiu ... i és que estic de puta mare... llastima que el guaperes crida com un possès i segueixo sentint-lo. Renuncio a l'mp3. El guaperes té calor i para una estona, agafen el relleu l'argentina & friends que decideixen cantar la cançó de moda que porta al seu d'mp3. Hi torna el guaperes. El sol ja s'ha post i ara sabem que el guaperes se'n va al mercat de la Mola, que l'argentina té nòvio i se'n penedeix d'haver-se embolicat amb el de les rastes, que el de les rastes es vol tornar a embolicar amb l'argentina i que l'amiga de l'argentina li diu que passi de tot i disfruti de la vida. Decidim marxar i anar a la Mola, hi haurà el guaperes però els panets de carn estan boníssims.

Ara si que s'ha acabat. Per cert aquest blog fa el seu segon aniversari.

dissabte, de novembre 04, 2006