A les set en primera convocatòria i si no hi ha quòrum a dos de vuit en segona a Can Torrent. Allà reunits (en segona evidentment) potser la meitat dels propietaris. Algunes cares conegudes, d'altres no.
Als cinc minuts de reunió ja hi havia mal rotllo i l'administrador amenaçant d'abandonar. Qui va provocar el mal rotllo va fer mutis quan vaig demanar-li que argumentés les seves raons. No va tornar a obrir la boca fins al final.
Presentació de pressupostos: la neteja de l'escala ens la farem nosaltres, que car és tenir ascensor, proporcionals i parts iguals i altres tonteries... 70 euros al mes.
Elecció de càrrecs, com que no hi ha candidats el baixos primers de cada escala. L'he cagada. Encara sort que estem al baixos primer de l'escala B. Sóc vicepresident.
La mama del nen que és propietari però no ha pogut venir a la reunió (digues-li tonto) segueix queixant-se que tot és molt car, que la neteja del pàrking també ens la farem nosaltres i que hi ha empreses d'ascensors que són més barates i que la seva filla que també s'ha comprat un pis paga menys i que si busquem un altre lloc... estic a punt de cometre un assassinat.
Arriba el moment crític: Incidències.
Després de confirmar que més que un pàrking tenim una piscina, descobrim també que hi ha places inútils entre elles la nostra. El promotor no ha deixat prou espai per maniobrar. En resum si quan arribi a casa dos veïns han arribat abans que jo no podré aparcar a la nostra plaça de pàrking. Preguntem quina és la solució. Un que sembla que hi enten i que és amic de l'administrador diu que tenim mala peça al teler i que això acabarà als tribunals.
Hi ha altres coses peró només explicaré la proposta final de la Marta. Fer una comitiva de veïns i cremar el Masseratti del promotor.
