dijous, 23 de març del 2006

Amb permis d'en Xavier Bosch

Haurieu de començar buscant la musiqueta i posant-la de fons. Si cliqueu al títol (i funciona) anireu a una pàgina on la podeu descarregar en mp3, es diu "m'ha agradat, no m'ha agradat".

M'ha agradat que l'alcalde de Torroella ens rebés a l'Ajuntament per donar-nos la benvinguda, explicar-nos quatre coses del poble, xerrar durant vint minuts i donar-nos un cartipàs amb informació de Torroella i l'Estartit.

No m'ha agradat que a la feina m'hagin ofert un increment que tot just arriba a l'IPC espanyol.

M'ha agradat arribar a casa i que em preparessin un bany amb molta escuma. No és gaire ecològic ni sostenible ho sé però, de tant en tant, ve tant de gust.

N0 m'ha agradat que Llum i força (la companyia elèctrica de Torroella) ens hagi sablejat 382 Euros per posar-nos el comptador a casa. Fecsa en cobra 150. Coses dels monopolis.

M'ha agradat veure com l'Arnau, el meu fillol, s'adormia al seu bressol mentre l'acaronava.

No m'ha agradat que ara que s'allarga el dia em facin plegar més tard.

M'ha agradat no haver de posar la calefacció el dia que comença la primavera.

M'ha agradat veure com centenars d'esplugabous van a dormir als arbres que hi ha al costat del Ter i que es veuen des del pont de Torroella.

No m'ha agradat la primera reunió de veïns de la comunitat, però això ho explicarem a la propera.

dimecres, 8 de març del 2006

Ostia quantes coses!!!

Primer de tot anem per les coses importants, sóc padrí. L'arnau va néixer ahir 7 de març de 2006 i malgrat em jugui el padrinatge i l'odi d'una part de la família de la criatura, és lleig com tots els nadons acabats de néixer i pelut com son pare. Com sa mare no se dir-ho i si ho sabés tampoc ho diria (sí ja ho sé... sóc un covard). Un cop dit això cal puntualitzar que ningú més s'atreveixi a dir-li lleig, és el meu fillol lleig i en tinc l'exclusiva. I com va dir el pare: "ja caviarà i amb vint anys lligarà més que tu i jo junts... cosa fàcilment superable" i és que a l'Arnau li ve de família.

Continuem. La tramuntana. Com es pot estar orgullós d'un cony de vent que se't fot al cervell i te'l trinxa. Em passat la primera i a part d'omplir el pis de pols i l'escala de sorra, ha fet que ens llevèssim de matinada a falcar portes que picaven i que s'aixequessin faldilles: "mal dia per posar-me-les i jo sense depilar". Doncs el temà és que quan arribem a la feina els companys i companyes se'ns miren i diuen: "quina tramuntaneta eh... com ho portes?". I nosaltres que ens arrencaríem el cervell, ens tancaríem a casa a pany i forrellat i no sortiríem fins que hagués passat ens limitem a somriure. I a casa Gelocatils.

Ja tenim Che. Tal i com haviem dit ja forma part del pis, alt com un Sant Pau (mala comparació?) és el primer que es veu tan bon punt s'entra a casa.

Publicitat. En Roger i la Fina han obert una botiga a Sant Joan de les Abadesses. Es diu Cal Negrillo i està sota dels porxos de la Plaça de l'Ajuntament. Si hi aneu de part nostra a comprar-hi añguna cosa no us regalaran res però els farà gràcia i ajudareu a que el negoci tiri endavant. Hi vènen productes naturals i ecològics i altres coses.

Ja hem demanat el telèfon, si Déu (perdó la telefònica) vol i tot va bé en tindrem d'aquí a tres setmanes o un mes. Com veieu un servei ràpid. A partir de llavors ja demanarem connexió.

Un altre dia més.