Adaptació al medi

Cal dir, per aclarir conceptes, que tots els mobles de l'Ikea que hem comprat estan fabricats a països de l'est d'Europa o del que se'n dèia abans l'Europa de l'est, també coneguts com del Pacte de Varsòvia ( us en recordeu?).

Ja estem instal·lats tots dos i amb feina tots dos. Ara hauria de tocar començar a deixar-se veure per la zona per evitar que ens apliquin la tarifa Can Fanga cada vegada que anem a comprar. Ara per ara ja hem repetit un parell de vegades a la carnisseria i al verduler. Amb el forn estem repartint el negoci a un parell de botigues, en Masvidal i Can Sunyer(?).

Precisament ahir a la carnisseria, la carnissera va deixar anar un: -com que no són d'aquí- que va rebre una ràpida, contundent i indignada resposta que esperem faci el seu efecte.

La Marta, que és més adaptable, ja ha començat a adoptar deixos de la comarca. Se li escapa algún "te" en comptes de "et"...-te truco- va dir-li al del taller. D'aquí a quatre dies serà -te trucut-.

En el tema oci i restauració hem descobert tres llocs, dos a Torroella i un a l'Estartit. A vila, que en diuen aquí, hi ha La Boheme un cafe-lounge, com s'autodefineix, on es menja bé i es pot pendre alguna coseta tranquilament. Tenen un ordinador amb monedes, i ara per ara ens fa les funcions de locutori. L'altra local es diu Fiore i és una pizzeria: carpaccio de bacalla, escalivada amb provolone, dues pizzes, dues birres i una crep de Grand Marnier... 29 euros. No està malament oi? L´'ultim és una altra pizzeria a l'Estartit i no en recordo el nom. Les pizzes són enormes però tal com va dir el cambrer amb accent argentí: -la masa és muy liviana-.

Per cert i per acabar, qui vulgui veure el moble mono que cliqui al títol.

Ikea i el moblet mono

Us hi heu fixat que quan compreu un moble ( o dos mil ) a l'Ikea no sobra mai cap cargol?
Sabeu a on estan fabricats els mobles de l'Ikea?
Perquè és tan tova la fusta d'aquests mobles?
Què n'hem de fer de les dues mil claus Allen que ara tenim a casa? Es poden reciclar? A quin contenidor van? Al verd o al groc?
Sabeu que si perdeu una peça a l'Ikea us la regalen?

Ja hem muntat una taula, sis cadires, dues tauletes de nit, una prestatgeria nova i tres de velles, el moble de la tele, un armari, un llit i el moblet mono tot això a part d'altres estris menors ja vinguts com per venir (complements pels armaris, llums, caixes, etc...) i encara que sembli mentida ha quedat tot força bé. Alguna punta s'ha escapat i hem deixat marca, però que hi hem de fer. Tenim el menjador i la sala d'estar muntada i butllofes als palmells, pel proper trasllat comprarem un atornillador.

I ara la qüestió més important. Quan et diuen - "hem de comprar un moblet mono"- que se suposa que s'ha de fer? Hi ha alguna pàgina web de moblets monos?

L'habitació del pànic

Bé doncs, com podeu comprovar, per la tardança, ens hem estat instal·lant. Després de les compres més o menys compulsives i les tries més o menys difícils, ja ho tenim gairebé tot. Ara estem en aquell punt de -" saps on collons vam encaixar el taladro?"- i altres del tipus gimkana per saber a quin armari vam deixar les espècies... aquelles petites coses que fan que tot es converteixi en una aventura:

L'aventura número 1 ha estat el gas, més concretament els fogons. La penya de Gas Natural fa una oferta i t'instal·len els fogons si els ho demanes i pots pagar-ho amb el rebut...després de vàries trucades, de reclamacions, de dir-los que estàvem cuinant amb un fogonet de càmping, encara estem esperant la trucada del "comercial" i hem comprat el fogó a un altre lloc. Deuen estar molt ocupats amb l'OPA.

La número 2 va venir amb la pluja, quan un matí al baixar al pàrquing vam descobrir que haviem comprat un habitatge amb piscina subterrània. El senyor de la inmobiliària va dir-nos que les coses s'havien fet bé i que l'estudi geotècnic havia confirmat que no hi havia aigua fins als 9 metres. En resum l'aigua del pàrquing és virtual i quan al matí se'm mullen els peus són imaginacions meves.

Aventura número 3: l'habitació del pànic. Al final de l'últim post vam comentar que les tauletes de nit serien lacades vermelles, doncs no. Ara són les mateixes que ja havíem comprat peró el llit no serà de l'IKEA. Hem comprat uns somiers que havien d'arribar en 5 o 6 dies i n'han tardat gairebé 20. A sobre quan els van portar van fer-ho a quarts de nou de la nit quan havíem quedat a quarts de set. Haurem d'acostumar-nos a aquest ritme.

Bé per avui ja n´hi ha prou. Al proper capítol "El moblet mono". Per cert en homenatge a l'aniversari de demà recordem a tots els Borbons que la tercera va la vençuda.