Ja hem tornat de vacances... i estem amb aquell punt de trauma on es confón el turisme amb la immigració. L'any passat no va poder ser, amb el tema del pis no hi va haver vacances i teniem mono, especialment de les postes de sol des d'es Caló des Mort. Però Formentera esta plena de frikis i no teniu ni idea del que ens ha costat tenir una posta mínimament normal.
Es Caló és un lloc especial (cliqueu al títol) amb el far del cap al fons el sol al setembre es pon sobre una franja de terra molt prima damunt del mar. Sempre ens ha agradat anar-hi a última hora quan els italians ja han marxat i no hi ha pràcticament ningú.
Doncs enguany un contubernio friki ha fet mans i mànigues per putejar-nos... el primer dia tot era gairebé perfecte, una mica massa gent però bé. Quan el sol comença a baixar apareix un friki amb un gibrell metàlic i és passa la mitja hora final fent una cerimònia que consistia en no parar de picar i rascar el gibrell com si fos una campana.
El segon dia dia la imatge va ser encara més friki. Pare de més de 50 anys, filla de no gaire més de 20. Ella el cridava al crit de "Apáaaa". La posta s'acostava l'Apà s'aixeca se'n va cap ales roques i treu d'una funda negra amb una inscripció CEAC una guitarra que comença a tocar malament durant tota la posta. En acabar s'aixeca treu la canya de pescar i au!!, s'ha acabat el bany. El relleu a la guitarra el pren la filla.
En el proper capítol, més i molts més frikis.
