L'obra de la Seu

Tenim un contracte signat on hi diu que d'aquí a quatre dies ens haurien de donar el pis, però no... anem amb retard. Sembla ser que hi ha problemes amb la llum i el gas i que la cosa de la signatura final va més lenta del previst. Segons ens han dit de la inmobiliària, les instàncies a les companyies es van presentar a principis d'estiu però no acaben d'enllestir-ho i ara entre el pont de la Putíssima constitució i Nadal el tema se'ns allarga...

I ara lligo caps... llum i gas... Endesa i Gas Natural... OPA...Segur que la culpa és del PP, la COPE i la FAES. Ens estan boicotejant. Que els poders polítics catalans hi facin alguna cosa!

Mentre tot això passa continuem a La Bisbal. Aquesta setmana ha fotut una rasca que matava els pericos. Temperatures sota zero i haver de desglaçar els vidres del cotxe cada matí. L'estufa de llenya a tot gas i la recerca constant de material combustible és el nostre pa de cada dia.

El gall cabró que ens despertava a les quatre de la matinada ha desaparegut, ha format part d'un intercanvi propiciat per la Sandra (la veïna de baix i propietària de l'animal) que, veient que la bèstia havia destrossat l'hort, va escoltar les nostres súpliques i se'n va desfer. Pocs dies després i continuant amb la crònica animal una de les gallines va palmar. Segons la cangur dels nens de la Sandra un gos va colar-se al pati i la va matar. O sigui que de tres aus hem passat a una en pocs dies.

Quico

En Quico ja és aquí, va nèixer ahir i com totes les criatures molt afavorit no és que ho sigui (de moment). Té dues marques al cap, una a cada banda de la cara i és que va sortir ajudat per els fòrceps, porta manoples per que s'esgarrapava la cara, els ulls inflats que en prou feines obre, la pinça al melic, el cabell brut, restes de tinta als peus, les ungles llargues i una mica de encetat que li ha deixat la cinta d'identitat que duu al turmell. Més que nèixer sembla que vingui de la guerra. I amb tot això, va la família i diu "oi que és preciós?".

El pis encara no el tenim. Teòricament hauria de ser d'aquí a quatre dies (segons els últims informes) però ja ho veurem. Ja en tenim ganes i si cal que ens el donin amb fòrceps i lletjot com en Quico, que amb temps tot s'arregla.

Hasta la victoria siempre

S'acosta el final, ara una mica retardat sobre l'avançament previst...
Bé, el que vull dir és que van fer-nos correr per demanar la hipoteca. Semblava que a principis de novembre tindríem pis, però no. Es retarda a mitjans de mes, això vol dir (si fos veritat) que s'avançarien quinze dies sobre la data de lliurament.
Tot comptat i debatut acabarem entrant al pis a principis-mitjans de desembre. Entre donar d'alta tots els serveis (llum, aigua, gas i telèfon) i posar-hi cuina, nevera, llit i alguna cosa més que ens cal ens n'anirem a aquestes dates.

Una altra cosa. Fa uns quants dies vam comentar a la llogatera del pis de La Bisbal aquests terminis i sense avisar-nos ja està enviant gent a veure la casa. Ara a més de mirar pel nostre habitatge ens hem de dedicar a fer d'agent immobiliari ensenyant el que encara és casa nostra a d'altres, és el cercle de la vivenda ensenyar i que t'ensenyin. Es fa entranyable veure com algú que no coneixes entra a la nostra habitació i veu el cubell de la roba bruta amb les samarretes brutes i les calces i calçotets penjant de les vores. Però ves que hem de fer? nosaltres també vam estar veient pisos on l'amo s'escarxofava al sofà mentre la mestressa ens ensenyava el bany nou que havien refet.

I la foto què?... Fa mesos vam comentar que aquesta foto la penjariem al pis per recordar que malgrat la hipoteca no havíem de perdre l'esperit revolucionari...

vet'ho aquí...Hasta la victoria siempre!!! mentre no continuin pujant l'Euribor dels collons.